Forty-fourth

Si fins i tot el meu amic Coll s'ha permès el luxe d'emocionar-se al final de la campanya electoral americana, que porta gairebé dos anys seguint de ben a prop, en un article magnífic que tanca un cercle important en la seva vida, jo també me'l permetré. No els parlo de colors polítics, de fet no els he dit res en tota la campanya, d'analistes en sobren. Fent cinc cèntims els comento que preferia McCain tot i no ser sant de la meva devoció. Però la política americana va molt més enllà dels colors i de les preferències estrictament ideològiques. La política americana és èpica i plena d'herois particulars, de desconeguts que ho donen tot pel seu país. Barack Obama n'és un. El president electe del país més gran del món és un heroi sortit del no res que ha arribat a la Casa Blanca pels seus propis i indiscutibles mèrits, però que sobretot hi ha arribat gràcies a l'amor que professa cap al seu país. Barack Obama és negre, i això a Amèrica, avui, tant se val. Tot és possible a Amèrica. Vaig sentir el discurs que el president electe va fer quan ja era virtualment el guanyador d'una nit màgica, i em vaig emocionar. Em vaig emocionar i molt amb les paraules d'un home nascut per ocupar el càrrec que a partir del 20 de gener ostentarà. Tot és possible als Estats Units d'Amèrica si un té un somni i les ganes suficients per acomplir-lo. Yes, we can. No comparteixo gran part de les idees d'Obama, i penso que McCain ho hauria fet millor, però és innegable la qualitat política d'aquest senyor. És innegable la seva superioritat retòrica i la seva inacabable capacitat per emocionar la gent que el sent. Durant quatre anys, Barack Obama serà el meu president. Perquè, de vegades, la política és simplement un discurs al Grant Park de Chicago. Ja saben el que penso, sobre el paper dels polítics en l'economia. La política, de vegades, és pura estètica. I això en Barack Obama ja sap com fer-ho anar. Hail to the chief.

Primera part

Segona part