Retrat

Destil·la glamour en tot el que fa. Un glamour que no té res a veure amb els diners o la classe social. Destil·la un glamour que va molt més enllà de les coses materials. Camina lleugera, com una brisa que recorre la ciutat. Si somriu s'il·luminen els fanals i si està trista els núvols reguen l'asfalt. A les línies de la seva pell suau s'hi amaga una història que deu ser més dura del que jo imagino i que li ha donat una saviesa que jo no aspiro a assolir mai. Diu que no li agrada la seva veu, però algunes vegades jo la truco només per tancar els ulls i sentir-la. Obre portes que sempre havien estat tancades abans. S'ha de ser molt idiota per no voler anar amb ella fins la fi del món, si t'agafa la mà i et demana que hi vagis. Gaudeix del cafè del diumenge al matí, i llegeix diaris de principi a fi mentre se'l pren. Modesta, sempre diu que no en sap gaire, de l'actualitat. Però no falla mai. Sap quan callar per fer que un silenci ho digui tot. S'estima aquest tros de terra en què vivim tot i les coses que li explico i m'ha ensenyat tants indrets inoblidables que serà difícil caminar per aquesta ciutat sense pensar en ella. Pertany al reialme de les coses boniques i, en la seva idealització, la tramuntana li fa volar els cabells i al seu darrera hi ha el mar de Cadaqués. Vaig prometre-li un retrat el dia que ja no volgués saber res de mi. L'únic que els puc dir és que espero haver-me avançat.