Jungleland (Bruce Springsteen)
Els Rangers van ser ben rebuts la nit passada a Harlem, i en Magic Rat va travessar la línia de l'Estat de Jersey. Hi ha una noia descalça asseguda sobre el capot d'un Dodge, beu cervesa calenta sota la suau pluja d'estiu. En Rat entra a la ciutat, s'apuja els pantalons, plegats comencen un petit romanç i desapareixen més enllà de Flamingo Lane. En Maximum Lawman recorre Flamingo, perseguint en Rat i la noia descalça. I aquí els nois viuen com ombres, sempre en silenci, agafant-se les mans. Des de les esglésies fins les pressons, aquesta nit tot és silenci al món, mentre ocupem les nostres localitats a la Terra de la Jungla. La colla de la mitjanit ja s'ha ajuntat i ha decidit on trobar-se. Es reuniran sota aquest senyal gegant de l'Exxon que il·lumina la ciutat. Company, hi ha una òpera a l'autopista, un ballet al carreró. Fins que els polis locals es carreguin la nit. El carrer està viu mentre se salden deutes secrets, es fan contactes i desapareixen sense donar ni una sola pista. Els nois empunyen guitarres com navalles i s'abraonen sobre els jukebox. L'afamat i el perseguit, exploten en les bandes de rock and roll, i s'enfronten l'un a l'altre a fora al carrer, aquí a la Terra de la Jungla. A l'aparcament els visionaris es vesteixen a l'última moda, als carrerons les noies ballen al ritme dels discos que punxen els DJ's. Amants de cor solitari, lluiten en carrerons foscos, desesperats a mida que avança la nit. Una mirada i un sospir just abans de desaparèixer. Dos cors bateguen sota la ciutat, ànimes com motors corrent a través d'una nit tan tendra. En una habitació tancada primer se senten sospirs de negació i després la rendició. Als túnels de la part alta de la ciutat, el propi somni d'en Rat li fot un tret. El só fa eco a tots els portals, enmig de la nit. Ningú no mira ja quan l'ambulància marxa, o quan la noia tanca el llum de l'habitació. A fora els carrers estan incendiats, en un autèntic vals de la mort. I els poetes per aquí baix no escriuen res, simplement seuen i deixen que les coses succeeixin. I amb la velocitat d'un ganivet, busquen el seu moment i intenten fer alguna cosa honesta. Però acaben ferits, ni tan sols morts, aquesta nit a la Terra de la Jungla.
3 Comments:
sort que no tens ni un puto comentari. ets un puto malalt
Malalt!
Veuen molt de Bob Dylan les lletres del Bruce...saludus i veig que tornes a escriure amb certa continuitat. Felicitats doncs.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home