Mentides a Pennsylvania Ave.

Que s'hagués acabat la campanya que m'ha divertit durant tants mesos em tenia una mica trist, però reconec que no calia preocupar-se. Amb els progres la diversió és non-stop. L'última té a veure amb la postura del president electe Obama respecte la pena de mort. Parlo amb un progre prototip sobre els resultats de les eleccions americanes. És el típic comunista emocionat per la victòria del candidat demòcrata, del qui creu que en dos mesos haurà socialitzat Exxon i General Motors. Sense immutar-se, em deixa anar que està feliç que per fi hi hagi a la Casa Blanca un president contrari a la pena capital. Pata-pam! Li comento que el que jo tinc entès és justament el contrari i, llavors, amb aquella cara de plaer que posen els progres quan imaginen una conspiració, em diu que sí, que això és el que ha hagut de dir per guanyar les eleccions, però que en realitat hi està en contra. Jo sempre he estat de creure'm les versions oficials, però és veritat que des que Dukakis va pedre les eleccions al 88, clarament perjudicat per la seva contrarietat a la pena de mort, cap candidat demòcrata ha tornat a mostrar aquesta creença. Així que tenim dos camins. Si Obama està a favor de la pena capital, el progre s'equivoca, com tants progres s'equivoquen en tantes coses sobre Obama. Si hi està en contra, possibilitat que no cal descartar, Obama ha mentit, i no ha mentit en un assumpte negligible, sinó en un tema de vital importància en l'actualitat política americana. Si està en contra de la pena de mort ha mentit amb el clar objectiu de guanyar les eleccions, burlant-se doncs de milions de votants. Al meu interlocutor progre, pel que sembla, això no l'importa gens. Per a que vostès ho sàpiguen, apunto que aquest paio és el mateix que assegura que el que més li molesta del president Bush és com ha enganyat sistemàticament el poble americà.