Goya, Velázquez, Lapiedra

Divendres vaig haver d'anar a Madrid per fer unes felices gestions a l'ambaixada dels Estats Units. Donat que vaig acabar-les molt més aviat del previst i que em quedava encara un bon grapat d'hores per agafar el vol de tornada vaig acostar-me -previ tiberi castizo- al museu del Prado. Aprofitant que era la meva segona visita al museu vaig ser una mica específic i em vaig centrar en l'exposició temporal de pintura holandesa i, després, en Goya i Velázquez. Entre els quadres d'aquests dos n'hi ha un munt que descriuen escenes gore amb pares engolint fills, vells demacrats menjant pa podrit i akelarres, per no parlar, és clar, de la ingent quantitat de quadres on apareixen dones nues i estranyes figures masculines perseguint-se amunt i avall amb l'aparent objectiu de sodomitzar-se. Fins i tot, en un racó d'una sala, vaig veure una escultura que no recordava de la meva visita anterior en que una noia donava el pit al seu pare mort de gana -de ganes de què? em preguntava jo-.
I jo em mirava les cares de la gent, d'aquesta gent que potser no entén ni un borrall però es fan els extasiats davant de les quatre primeres guixades que troben. I no sé si s'hi han parat mai a pensar, però quan els senyors Goya i Velázquez pintaven, els costums socials no eren els mateixos, i em sembla que això d'anar ensenyant pitram no estava massa ben vist. Però en canvi ells ho pintaven i ara s'exposa a les sales d'art de renom, i la gent es queda extasiada. Però extasiada de debó, jo ho he vist.
Els sona el porno?