Sobre la meritocràcia

Fa un parell de dies vaig citar un fragment de Cent dies del Mil·leni en què Valentí Puig defensava la meritocràcia. El Regidor em va demanar una mica més d'informació i aquí va: La meritocràcia és, principalment, un sistema per a l'elecció dels membres d'un equip de govern basat en les seves capacitats i habilitats que tingué origen en l'antiga tradició xinesa sent Confucio un dels seus principals ideòlegs. Foren governs meritocràtics, per exemple, el de Ghengis Khan i el de Napoleó Bonaparte. A partir d'aquí, la meritocràcia ha derivat en la idea d'una societat en què el que realment compti, lluny de qualsevol altre consideració, sigui la capacitat i l'habilitat del subjecte. Aquesta idea, com deia en Valentí Puig, s'oposa antagònicament als sòrdids i socialdemòcrates conceptes de paritat i discriminació positiva, on el que importa per arribar a ostentar un càrrec no és que siguis capaç si no que siguis musulmà o dona. És, el concepte de meritocràcia, un terme molt lligat a l'ideari liberal i cal, per a poder-lo aplicar amb correcció, un sistema que garanteixi la igualtat d'oportunitats.