Aparcar i pagar (bis)

Respecte a l'article d'ahir, apuntava el meu amic Guim que establir zones d'aparcament de pagament al centre de la ciutat no és pas la única solució i em presentava l'opció parisenca com una de ben bona. En efecte, a París i a Londres -i d'altres ciutats desenvolupades- la no-circulació s'incentiva d'altres maneres i amb altres estratègies molt encertades. A Londres, per exemple, la circulació pel centre de la ciutat es paga. Un elevat peatge fa de filtre pels conductors i d'aquesta manera hom pot passejar per Mayfair sense respirar massa fums contaminants i qui decideix circular-hi amb el seu vehicle privat ho fa sense col·lapses i amb aparcament assegurat. Hi estic molt d'acord jo, amb aquestes estratègies liberals i eficients i em semblen, a més, la única alternativa realista i amb resultats enfront el caos circulatori i la contaminació ambiental. La conclusió que se n'extreu, d'altra banda, i que em sembla que era un dels punts que em volia fer veure el Guim en el seu comentari és el fet que tampoc no hi descobrim res de nou amb això de les zones verdes i blaves perquè al món fa anys i panys que ja s'ho van fer mirar això. I té raó, de vegades ens sorprenem amb coses que es fan a unes alçades de la pel·lícula força lamentables i que arreu ja es donen per fetes des de fa molt temps. Però és aquesta la nostra petita lluita, també, la de fer veure a una societat òbviament retardada que no som tan magnífics com ens pensem i que ja li podem anar fotent si de veritat ens hem cregut tot això de la Independència i del nostre suposat europeisme. Li haurem de fotre i de valent si de debò volem comparar-nos amb Londres i amb París, amb els landers més pròspers d'Alemanya i amb la Llombardia. Despertem ja. I això, que si voleu aparcar, bé haureu de pagar. No en queda una altra.