Dirty Old Town

Fora la gèlida brisa de Dublín fa espetegar les dents d'alguns treballadors que tot just surten de la feina i creuen el Liffey en direcció a la seva casa, al nord de la ciutat. Un got de Jameson sense gel i un parell d'harmòniques sobre la taula, una llista amb unes quinze cançons. El bar encara és buit, així que pot afinar la vella Martin amb calma. Quan no tens grans pretensions la vida somriu, a ell li somriu ara que ja fa tants anys que ha mort tots els seus somnis. El record d'una època salvatge a la carretera, de dies i de nits interminables, de promeses de matinada, ja res no importa en excés i d'aquell temps li queden unes quantes rascades a la fusta de la guitarra. Mi, la, re, sol, si, mi. Tot correcte i preparat. "John, omple de nou el got, encara queden trenta minuts ben bons." Truca a casa, els nens ja dormen i la Sally diu que l'esperarà per a fer el ressopó, que tingui bon concert. La vida no és tan dura si t'ho prens amb calma. Treballes vuit hores i tens un sou assegurat, en John et deixa tocar al pub cada dijous a la nit, demanar més seria temptar la sort. El local s'omple poc a poc, corren la Guiness i els bitllets, en John somriu i diu que ja pot començar. Aquesta nit és un poc especial perquè el bar romandrà tancat uns dies perquè en John i la família marxen de vacances, així que és una petita festa de comiat. A l'exterior una pluja molt fina fa brillar l'asfalt, tots els seus amics ja han pres lloc, els demés habituals també. A la taula de la dreta hi ha cinc nois que no coneix, turistes, segurament. "Bona nit, com esteu?" Es col·loca l'harmònica al coll i rasga un sol tímid a la Martin, per agafar el to. Queden ben lluny d'aquest recer de pau i companyonia aquells concerts frenètics amb la banda, les baralles als estudis, les drogues, la por. Som-hi. Met my love, by the gas yard wall. Dreamt a dream by the old canal. Kissed my girl by the factory wall. Dirty old town, dirty old town...