El Nadal consumista

És ben còmic sentir les hordes de socialistes que ataquen les festes nadalenques basant-se en el fervor consumista que produeixen. En primer lloc caldria dir que ningú no obliga a consumir i que si tu compres regals és la teva lliure decisió. D'altra banda també hauríem de ressaltar el fet que, en un país preeminentment de serveis i de sector terciari com és Catalunya, la major part de la població es veu afavorida per l'augment del consum de serveis i del comerç, que és el que sol passar sempre al Nadal. Així doncs no sé ben bé de què es queixen tots aquests pseudo-intel·lectuals que detesten el Nadal perquè la gent compra, és a dir, produeix. Aquesta mena de gent, suposo, estarien encantats de tornar a la caverna i comerciar amb vaques i llenya, el noble mercat del troc. Són especialistes, tots aquests, en tirar pedres contra la seva pròpia teulada, treballadors de centres comercials que s'enfaden si la gent hi acudeix en massa, és a dir, que s'enfaden amb la gent que, de fet, permet que ells siguin allà per a guanyar un sou que dedicaran a fer exactament el mateix. Hi ha aquest discurs lamentable, de queixar-se sense gaires fonaments, que no se sap ben bé si vol ser revolucionari o cridaner, si vol donar pena o vol fer riure; i l'hem d'aguantar constantment, com si et posessin una pistola al cap i t'obliguessin a comprar regalets per a tothom. La gràcia de la llibertat és precisament aquesta, que puguis comprar o no els regals que et rotin, i el que fan tots aquells que condemnen el Nadal a ser un invent comercial no és altra cosa que restringir-la. Per mi, de tota manera, segueix sent ben còmic sentir la gent escandalitzada perquè d'altra compra i, després, coincidir a la mateixa botiga comprant els mateixos regals. Bon Nadal, doncs.