En Guim

En Guim és el meu amic, el meu germà, com solem dir. Pel que m'han dit, ell i jo anàvem junts a escola fa molts anys. Jo no me'n recordo, ell sí. Però el vaig conèixer once again força temps després, en un viatge que amb uns amics comuns férem, i aleshores no em va importar massa no recordar-lo amb sis anys perquè ja vaig intuir que l'important estava per arribar. Si li haguéssim d'agrair a algú la nostra amistat aquesta persona seria, sens dubte, en Bruce Springsteen, que va posar banda sonora a la nostra primera xerrada i a totes les que després en vindrien i a totes les que el temps ens durà. En Guim és bo, tan bo que de vegades sembla beneit i tot, i li dec unes quantes coses que espero poder-li tornar algun dia d'aquests. M'afalaga, que algú tan tímid i acurat com ell, hagi decidit que jo, que sóc força més esbojarrat, pugui ser el seu amic. Curiosa coincidència, acabar confessant tots els teus pecats a algú que coneixies fa anys i que vas tenir la miserable ocurrència d'oblidar. D'en Guim n'extrec la calma, la sensatesa i la bona educació. "Tu has de ser un senyor" sol dir-me, i sempre l'encerto si li faig cas. La sort que jo tinc, de tenir al meu costat algú com ell en aquest món ple d'imbècils, no té preu, encara que ell en té prou amb seure al seient del copilot del meu cotxe alguna nit i que li posi el Darkness On The Edge Of Town. En Guim és l'anhel de la pau, la lluita per fer les coses de la manera correcta i la honestedat. No em fa por cap camí, no m'espanten els enigmes del destí mentre pugui marcar un número i sentir la seva veu a l'altra banda de l'aparell. "Tranquil, germà. Un senyor, recorda-ho." Hom no és ningú sense una espatlla on recolzar-se quan està cansat. A mi algú em va presentar el Guim i fou el seu darrer acte amable en vers mi, li agraeixo ambdues coses. I és que és un paio fantàstic el meu amic, el meu germà, en Guim.