La ciutat de nit

A la ciutat de nit hi bateguen cors trencats, hi dormiten esperances perdudes, somnis frustrats. A la ciutat de nit, quan cap taxi no s'atura i l'única cosa que pots fer és caminar, no hi ha gaire lloc per l'alegria. Edificis uniformes on hi dorm gent gris que demà es llevarà a les set per anar a treballar i tornar al llit a la mateixa hora de sempre, històries tràgiques de tan simples i planes. A la ciutat de nit ni tan sols no fa fred i la màgia no existeix, hi ha la realitat i tu, entre el polsim de les runes del que un dia algú va voler ser. Totes les cartes estan sobre la taula i la partida sentenciada, apaga els llums i resa una vegada més, potser l'última, perquè s'acaba la fe. A la ciutat de nit hi ha fanals que fan pampallugues, voreres desgastades que ningú no pensa arreglar perquè no hi ha camí. La ciutat de nit, d'on fugen les fades, d'on ja ningú no n'és. Alguns lluiten fins el final guiats per un llum a punt d'apagar-se, però a la ciutat de nit les torxes estan prohibides i el mar ha estat tancat. Sense ales, sense gasolina, quan ja la fe s'ha acabat. Si hi ha una oportunitat aquesta és la darrera, si hi ha un tren, després no en vindrà pas cap més. A la ciutat de nit hi puges en marxa o tot és perdut. Les estacions que un dia foren veritables nius de vida avui són edificis tètrics i abandonats on hi dormen yonkis i criminals, passa-hi corrents i no miris mai enrera. A la ciutat de nit no hi ha gaire res a fer si detestes la brisa de la mediocritat. No hi ha idees brillants que et salvin, només la tenacitat i la negativa a resignar-se, a la ciutat de nit els genis no són benvinguts. Potser aquesta nit tu i jo podríem fer alguna cosa més, tinc un feix de bitllets a la butxaca i un parell de botes de la sort. Tu em tens a mi, jo et tinc a tu. I no vull estar ni un segon més en aquesta ciutat de nit.