Els nens als cotxes. El paper de l'Estat

Els nens als cotxes. L'Estat obliga a transportar els nens fins una edat determinada en dispositius especials que milloren substancialment la seva seguretat i minimitzen l'efecte d'un hipotètic accident. Obligar els pares a comprar i utilitzar aquestes cadiretes constitueix una clara limitació de la seva llibertat però, és clar, pels nens és molt beneficiós. Així doncs se'm presenta en primer lloc la següent qüestió: cal maximitzar la llibertat dels pares o la seguretat dels nens? Per mi és molt clar que s'ha de maximitzar la seguretat dels nens que, d'entrada, no sabem si tenen uns pares responsables o uns animals incivilitzats capaços de no comprar la cadireta i gastar-se els calers en qualsevol altra cosa. Així doncs, és l'Estat, i únicament l'Estat, qui es pot ocupar de garantir la seguretat d'aquests nens mitjançant lleis i multes. Cap ens privat, penso, pot produir els incentius necessaris per a que tots els pares estiguin interessats en fer servir aquests dispositius. Multar una persona pel fet de no fer servir cadiretes de seguretat és un acte molt poc liberal i constitueix una important restricció de llibertat individual. En canvi, crec que és molt necessari actuar d'aquesta manera. El problema és saber si d'aquest exemple se'n deriven més i si podríem arribar, sense adonar-nos-en, a defensar un paternalisme de l'Estat que, en principi, ni ens agrada ni el volem. Podríem pensar que, en efecte, l'Estat ha d'exercir una mínima tutela sobre els ciutadans menors d'edat que encara no tenen propietat per a decidir per sí mateixos. Gran disjuntiva, doncs, per a decidir qui té i qui no té aquesta propietat, que jo en cap cas no limitaria a un fet exclusivament temporal. La propietat no s'adquireix necessàriament en complir 18 anys. Permetin-me aquesta petita demagògia: Restricció de llibertat o el nen sense cap mesura de seguretat al seient del darrera? Què en pensen?