Sobre el paternalisme de l'Estat (En referència a l'article "Els nens als cotxes. El paper de l'Estat")
Sobre les qüestions que vaig proposar en l'article de fa uns dies sobre el paternalisme de l'Estat he rebut algunes respostes -de l'Albert i el Jordi- que m'han fet recordar els estratagemes 1 i 11 d'"El arte de tener razón" d'Arthur Schopenhauer i que a continuació detallo:
Estratagema 1
La ampliación. Llevar la afirmación del adversario más allá de sus límites naturales, interpretarla del modo más general posible. tomarla en el sentido más amplio posible y exagerarla (...) pues cuanto más general se hace una afirmación, tanto más expuesta queda a los ataques.
Estratagema 11
Si efectuamos una inducción y nos concede los casos particulares mediante la que debe ser formulada, no debemos preguntarle si también admite la verdad general que sigue de esos casos, sino introducirla más adelante como algo demostrado y admitido.
Estratagema 1
La ampliación. Llevar la afirmación del adversario más allá de sus límites naturales, interpretarla del modo más general posible. tomarla en el sentido más amplio posible y exagerarla (...) pues cuanto más general se hace una afirmación, tanto más expuesta queda a los ataques.
Estratagema 11
Si efectuamos una inducción y nos concede los casos particulares mediante la que debe ser formulada, no debemos preguntarle si también admite la verdad general que sigue de esos casos, sino introducirla más adelante como algo demostrado y admitido.
Dit això, en cap cas he dit que l'Estat hagi de col·lectivitzar les empreses, com insinuava el meu estimat amic Albert, i, a més, ja en el propi article dic que no m'agrada el paternalisme de l'Estat. Ara bé, el que proposava era l'interrogant sobre si la intervenció de l'Estat ha de ser absolutament nul·la en tots els camps de la vida. Està clar que no cal que intervingui en l'educació ja que el sector privat pot de sobres generar educació de qualitat. En canvi, és força dubtós que pugui generar protecció als individus que no poden vetllar per si mateixos ja sigui per qüestió d'edat o de discapacitats.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
6 Comments:
En rotund desacrod amb el tema de l'educació i d'acord amb l'últim argument que era el que vaig donar, ja, en el seu moment i que tu també deies en l'article.
Entenc les respostest racional-liberals de l'Alberto i d'en Jordi tenint en compte les seves ideologíes, però no les comparteixo. Més que res, perquè sempre acabeu per anar a buscar un exemple radical i inexistent del tema sobre el que es parla o senzillament acabeu parlant d'una altra cosa. Si parlem de cadiretes, parlem de cadiretes, però no de costipats ni de col·lectivitzacions (per exemple). I si parlem del paternalisme Estatal, doncs com a mínim, utilitzem exemples existents.
I ara, abans de seguir, demano disculpes a l'Alberto per avançat perquè em ficaré una mica amb el seu comentari (sense mal rollo eh... ejejjeje).
"L'Estat podria obligar als pares a que alimentessin als seus fills petits amb una dieta sana. O també podria multar als pares si porten desabrigat al seu fill els dies de fred o de pluja. Per qué no multar si no respecten una mínimes condicions de higiene per al petit? I així podriem continuar i continuar i, de cop i volta, ens adonariem que l'Estat ja ha col.lectivitzat totes les empreses i tenim de president a un tal Carles Badenes."
Aquestes hipòtesis a mi què em diuen? Res de res. Tot això que dius no passa ni passarà de ben segur. El dia que l'Estat posi a algú per vigilar que els nens vagin abrigats, apaga i vámonos. No diguem tonteríes, tampoc, ara.
Menciones uns "estúpids funcionaris" i el cas és que em dol força que insultis els funcionaris, en primer lloc perquè l'insult a mí em provoca mal, ja de per sí, a l'hora d'argumentar quelcom i, en segon lloc, perquè el meu pare ho és, el bomber que t'apaga el foc a casa, també, el policia que tan critiquem, també, i etc. etc. etc.)
Jo, em vaig centrar tan i com vaig poder en parlar de les cadiretes, i punt. Ni alimentació sana, ni constipats d'infants, ni altres bajanades que no porten enlloc. I és que, el tema, ja no és només el paternalisme de l'Estat sinó també el cony de cadireta. Més que res, no ho se eh... però si mirem les estadístiques del RACC veurem com amb l'ús extès de les cadiretes la morts infantils es redueixen un 75%. Home, jo diria que ho és força d'important, no? I llavors ens preguntem, així i tot, perquè legislen? Doncs potser perquè un 71% dels nens entre 6 i 12 anys, ademeten que no circulen de la manera correcte.
Si voleu, fem cursets als pares de com ser-ho, sinó, podeu vetllar pels fills mitjançant la coercibilitat.
Jo ho veig així. Tot és crfiticable, suposo.
jajajaja
Aquestes estratègies han de quedar dins el Nucli Dur que sinó algun les utilitzaran en contra nostra.
Doncs si així ho vols, interarem ser un poc més rigurosos i traçarem els límits de la teva esquerrositat.
La pregunta:
Per qué trobes acceptable que l'Estat obligui als nens a portar cadireta als cotxets i no obligui a portar abrics els dies de fred?
discapacitats-->fundacions, església, inst. sense afany de lucre..
edat-->pares, amics, familiars
Constato que els senyors Director i Regidor menyspreen allò que en cercles acadèmics es coneix com a "lògica formal". El que fem l'Albert i jo és simplement aplicar raonaments perfectament vàlids, i no em vingueu amb la història de la improbabilitat o del sentit comú, que ja me'ls conec. Si és 'veritat' que l'Estat ha d'obligar a posar els nens en cadiretes perquè no ens podem fiar de la responsabilitat dels pares, també ho ha de ser necessàriament que ha d'obligar aquests nens a portar una dieta sana i a abrigar-se a l'hivern. Ni Schopenhauer ni fal·làcies argumentatives, pura consistència lògica.
Perqué un constipat es soluciona amb una aspirina (que l'Estat et proporciona si tan falt vas...) i per contra, el no usar una cadireta els mata. Senzilla resposta.
Si em fessis la mateixa pregunta amb el tema de la dieta sana. La mateixa resposta. Si vols fotre al teu fill com un toixó, tú mateix, senzillament tindrà més michelins que el dels neumàtics però no el mataràs pas amb una hamburguesa.
A més a més, tornant al tema de les cadiretes que crec que és el que ens ocupava, us adjunto aixó per a que us adoneu de que, potser, aquesta és senzillament una mesura preventiva y temporal per tal de millorar la situació actual.
"Todos los conductores que viajen con niños deben saber que en una colisión a 50 km/h un niño de 20 kilos y sin la sujeción adecuada se golpearía contra el parabrisas con una fuerza equivalente a 500 kg.
Según datos de la DGT, 153 niños fallecieron en accidente de tráfico en 2003. La mitad podría haberse salvado si hubieran viajado con un sistema de retención adecuado. El gran problema es que el uso de estos sistemas en España todavía es muy bajo y sólo 4 de cada 10 padres emplean en sus desplazamientos un sistema de retención infantil adaptado a la edad, altura y pesos de sus hijos."
La multa pot arribar als 91 euros, Verge Santa! Quin despropòsit, no?
En fi, no cal que deixem anar la ira per aixó i més sabent que, el més segur, és que uns no convencem als altres (o a l'altre).
Siau ND! Visca la lògica formal, jeje! ;-)
Un últim comentari que crec important:
"Leyes que exigen el uso de sillas para niños:
Un examen de estudios sobre la incidencia de las
leyes que exigen el uso de sillas de retención para
niños en los ESTADOS UNIDOS concluyó que lograron
una reducción media de 35% en los traumatismos
mortales y de 17% en todos los traumatismos, así
como un aumento de 13% en la utilización de sillas
para niños (190, 191).
Si bien la mayoría de los automóviles en los países
de ingresos altos están equipados con sistemas
de retención para adultos, el uso de dispositivos de
retención para niños depende de la información
que tengan sus padres o tutores sobre el diseño, la
disponibilidad y la forma correcta de colocarlos.
Una cuestión adicional es el hecho de que las sillas
para niños que corresponden a una determinada
edad, solo pueden utilizarse durante un lapso limitado,
y el costo puede disuadir a los padres de reemplazarlas."
Interessant, no? Al States ja ho feien aixó...
http://www.paho.org/Spanish/DD/PUB/capitulo4_PC_599.pdf
Página 159.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home