El vertader drama electoral

El drama electoral no és només que Montilla hagi estat finalment investit president amb el vot d'una formació independentista o que un comunista es converteixi en conseller d'interior. El drama, em sembla a mi, és molt més profund que això. Estem d'acord en què de fet és fort que el president de la Generalitat no sàpiga parlar català amb la solvència necessària i estem d'acord en que és força preocupant que Ciutadans hagi entrat a la roda parlamentària però també és molt fort, més fort encara, la manera com vota molta gent. Molta gent ha votat partits amb una absoluta desconeixença del seu programa, fins i tot amb una total ignorància de la seva línia ideològica. Hi ha qui ha votat el PSC amb l'argument que són d'esquerres, i que de cap de les maneres pot resoldre una superficial qüestió de les diferències entre l'esquerra i la dreta. És legítim, doncs, el resultat d'unes eleccions on un percentatge, m'atreveixo a dir important, dels votants té severes dificultats per a conèixer el nom de tots els candidats, per no parlar de les seves diferents intencions? Conec persones que no m'han sabut donar ni un sol motiu per a justificar el seu vot i que han reconegut de manera voluntària que havien triat d'una manera gairebé aleatòria. I aquest és tot un drama, ja no electoral sinó nacional, un drama amb un rerefons molt més espinós que unes urnes i unes paperetes. Quina educació és capaç d'oferir un país on hi ha gent que no sap que Convergència i Unió és una federació de dos partits, on hi ha gent que no sap ben bé que és un Parlament i la diferència entre unes eleccions autonòmiques i unes de generals? Hom pot votar Montilla amb mala fe, per interès, fins i tot per convicció, però és que hi ha gent que l'ha votat perquè es va equivocar de papereta o perquè es pensaven que era el successor de Pujol. Una persona un vot, un sistema perillós, sens dubte.