La cantarella

La cantarella socialista és la de fixar-se en les faltes d'ortografia que algú fa, com si això el desposseís immediatament de la raó en el contingut. És també, l'anar donant voltes a un tema sense acabar de dir ben bé res i, sobretot, citar gent i proposar lectures diverses. Aquestes són totes les seves armes argumentals, així que ja es poden anar imaginant. Ho dic, tot això, per gent com en Marçal Girbau, que es veu que té per afició anar passant pels blogs de la gent i corregir les faltes d'ortografia que fan. Que, escolti, és veritat que és lamentable que ens atrevim a escriure públicament i fem les faltes que fem però, aviam, parlem de forma o de contingut, perquè si volem parlar de forma anem tots a estudiar gramàtica i ortografia, no sé si m'entens. I és aquesta, més o menys, la cantarella sociata d'anar pel món donant lliçons sense dir res de nou, és anar mastegant sempre la mateixa ràbia i la mateixa rancunia per, encabat, no proposar cap solució solvent. I el que m'espanta no és en Marçal Girbau que, pobre noi, amb tanta feina que té a prevenir la gent sobre el perill de la pronominalització i les lleis d'accentuació ja en deu tenir prou, sinó que aquesta és la política real que els seus líders ens fan. Atacar l'Artur Mas perquè es posa laca i és un arrogant, obviar Josep Piqué perquè es veu que fa anys i panys algú del seu partit tenia relació amb el general Franco, no votar Convergència perquè en Salvador Sostres menja rissotto al Drolma, etc. És aquesta la cantarella esquerranosa, la dels comunistes reformats i convertits en ecologistes defensors d'un ànec de l'estany de la Murtra. Si poguessin, no en tingueu cap dubte, ens aixecaven un gulag ben gros i en fotien a tots a dintre. Acusats de fer moltes faltes d'ortografia, suposo.