Sobre la utilitat en els impostos

El meu homònim a l'Estable publicava, fa uns dies, un magnífic article on comparava els impostos progressius amb el fiscus iudaicus, l'impost que els jueus pagaven a l'antic Imperi Romà. Després de les esperades esbatussades dialèctiques -sense fonament- que rebé, en feu un altre per a demostrar la raó que duia. El problema, però, és que acabà, com gairebé sempre succeeix, parlant d'utilitat, utilitat marginal decreixent del diner, per ser més exactes i arribant a la tràgica afirmació "El que jo vull fer, per tant, és treure a tothom la mateixa quantitat d'utilitat." Ah, bé. Deixant de banda les meves més que importants reticències a empassar-me això de la utilitat marginal del diner, que, per entendre'ns, seria el mateix que dir que a mi em produeix menys utilitat anar a un concert d'en Bruce Springsteen que a un tipus que l'odia, simplement perquè jo l'he vist deu vegades i ell cap, no entenc tampoc quina és la justícia de treure la mateixa utilitat a rics i a pobres. L'Estat recapta diners, no utilitat, així que tant se val la desutilitat que provoqui la captació d'impostos en els uns i els altres, crec. Després d'una munió de càlculs dels quals, a causa de les meves reconegudes limitacions per a les ciències formals, no entenguí ni un borrall, en Jordi em sortia amb això de treure la mateixa utilitat. Estic segur, tot i això, que a ell també li semblaria força millor parlar del valor absolut dels impostos i no desviar la conversa cap a senders més perillosos, que és el que els socialistes sempre fan per embolicar-nos. El que vull dir, resumint, és que sempre m'ha semblat molt demagògic parlar de percentatges i proporcions quan es tracta d'impostos perquè, al capdavall, si tanta igualtat voleu, que siguin iguals els impostos, també. Que el ric pagui 10, que el pobre pagui 10. O és que no són ciutadans del mateix Estat, tots dos?