Viatjar

Tots el nervis i tota la il·lusió juntes desboquen el cor. Anar clicant pàgina rera pàgina, introduint dades amb el temor d'equivocar-te i veure que mai no s'acaben. Tot l'esplendor de marxar de viatge. Reserves on-line, recerca d'hotels, busques un vol que surti ben aviat i un que torni el més tard possible, per treure tot el suc d'aquesta petita joia que serà el proper viatge. Ni tan sols saps on, però saps que vols marxar, així que marques la casella d'origen amb la teva ciutat i omples la de destí amb tot allò que et passa pel cap. Al final sempre hi ha un indret on anar, una gran ciutat, una de no tan gran. Truques als amics i els dius el que hi ha, els exigeixes un sí i dius que ja triguen a fer-te la transferència bancària. Després l'angoixa de saber si aquell dia treballes o no, l'horror de que algun dels teus companys de viatge et surti amb l'estupidesa de que te algun examen. Tant se val, al capdavall, tot, quan fas l'últim click i la impressora escup un full de paper que et servirà de bitllet. E-mail de confirmació: Sr. Alcón, el seu itinerari de viatge. Aquella nit vas al llit desitjant ja que l'avió s'enlairi, et tapes fins les orelles, sents el fred que marxa i et meravelles en recordar que d'aquí uns dies faràs això mateix a un fantàstic hotel a milers de quilòmetres de casa i que, en llevar-te, trepitjaràs unes llambordes estranyes i sentiràs una llengua que no és la teva. Ressegueixes mentalment el camí a prendre fins el centre, fas memòria, no vols deixar res pendent, bars, restaurants, museus, tot. Desitges que plogui, perquè la pluja ennobleix les ciutats i vols tastar el cafè de cada lloc on vas, desitges que faci fred, molt de fred, que nevi, potser. Però el que més desitges, el que vols per sobre de tot el demés, és tornar a mirar el bitllet i que just darrera de la paraula "destinació" hi digui allò que tu vols: París.