Els pobres lladres

Es veu que, ara, si t'entren a robar a casa has de dir-li al lladre que endavant, endavant, passi vostè. Quan un lladre t'entra a robar és ell la víctima i no tu, així que ja saps, facilita la seva tasca en tot el possible. Dona-li tot el que tinguis, embolica-li en paper de regal i, sobretot, no et descuidis de posar-li un llaç vermell per si vol regalar les joies de la teva dona a la seva. No siguis egoista, collons, que tu de joies ja en tens moltes i ell, pobre, que tot just ha arribat d'un país de l'est i encara no s'ha adaptat bé s'haurà de guanyar la vida d'alguna manera. I aquesta és una manera tan honrada com una altra. No et fa vergonya ser tan ric? És que, és clar, tu estàs provocant el robatori amb una ostentació tan virulenta. Ho tens ben merescut, per burgès. Com se t'acut tenir vigilants a casa, animal? I a sobre disparen els pobres assaltants que l'únic que volien era robar unes joietes de res per a poder donar de menjar els seus fills. Que els detinguin, als teus vigilants, i a tu també, home, per tenir tants diners. Tot el que et passi està perfectament justificat, no haver tingut tants diners, capitalista, neoliberal salvatge. Has de cremar tots els teus bitllets i anar-te'n a viure a Santa Coloma, com tothom, hòstia, és que ets un avar. Un dia segrestaran el teu fill, que sàpigues també que és culpa seva, per tenir un pare joier i no funcionari de la Renfe. Si dispares, recorda-ho molt bé, te'n vas a la presó. No t'oblidis, sobretot, que els lladres són els nostres convidats i que, pobres, arriben de països pobres i estan inadaptats, disculpa'ls i deixa ja de provocar anant pel poble amb aquest Mercedes tan car. Deixa les portes obertes, per a que puguin entrar sense fer gaire esforç, que prou drama tenen ja amb haver de sobreviure tan lluny de casa seva. I no contradiguis, home, fes el favor de fer la voluntat del teu nou i flamant govern.