Sobre Salvador Allende (Ara que Augusto Pinochet ha mort)

L'article que segueix fou un dels primers a ser publicat a Les Lleixes quan aquest blog encara s'ubicava a d'altre latituds i tot estava per descobrir:

SALVADOR ALLENDE (O de com transformar un personatge que comulga certes idees hitlerianes en un heroi de la democràcia)

Salvador Allende és un dels herois de l'esquerra, i com a tal se m'ha transmès al llarg de la meva formació. Fins fa pocs dies jo mateix veia el que va ser president xilè com un autèntic heroi. Sempre -i sempre és sempre- se m'ha venut la bonica història de com les tropes comandades pel general Augusto Pinochet van assaltar la Casa de la Moneda i Salvador Allende es va suicidar en honor al seus compatriotes, no sense abans emetre un emotiu missatge radiofònic. En definitva, Allende era el bo boníssim de la pel·lícula, Pinochet, el dolent dolentíssim. I jo, em creia el que m'explicaven, sense veure que únicament em transmetien un punt de vista; un punt de vista intoxicat per la influència marxista que impregna el nostre sistema educatiu. Ni tan sols els 8 anys de legislatura del PP van canviar aquest punt de vista; és el que té la dreta acomplexada.
Així doncs, durant 18 anys de la meva vida, el concepte que he tingut d'aquesta icona roja s'até bastant al paràgraf següent, que fa referència als moments previs al seu suicidi:

Salvador Allende pagó con su vida su profunda vocación democrática y su inquebrantable lealtad con su pueblo. Previo al instante supremo con el que será recordado para la posteridad, denunció las dimensiones de la traición y vaticinó con clarividencia el período gris que se abatía sobre Chile. Sin embargo, en su conmovedora alocución final, hubo lugar a la esperanza al anunciar que más tarde que temprano se abrirían las anchas alamedas. (www.ellatinoamericano.cjb.net)

Però un, que comença a sospitar que Stalin encara no ha mort, cerca informació sobre la figura del polític de Valparaíso i, entre tones d'elogis i punys enlaire, troba fragments com el que segueix:

En realidad fue un convencido antisemita, un defensor de la predeterminación genética de los delincuentes que extendió su racismo a árabes y gitanos, consideró que los revolucionarios eran psicópatas peligrosos que había que tratar como enfermos mentales, propugnó la penalización de la transmisión de enfermedades venéreas y defendió la esterilización de los alienados mentales. Ideas rechazadas por la opinión pública mundial en pleno, con una sola excepción: la Alemania nazi. Porque Allende defendía estas posturas precisamente en los años treinta.

Lo tiene muy difícil quien intente negar estos extremos; el mismo Allende lo dejó todo escrito en dos piezas que se han mantenido ocultas hasta hoy y que Farías ha rescatado. Se trata de Higiene mental y delincuencia, la memoria o tesis que Allende presentó en la Universidad de Chile en 1933 para obtener el título de Médico Cirujano, y el Proyecto de Ley que elaboró siendo ministro de Salubridad del gobierno del Frente Popular (1939-1941) de Pedro Aguirre Cerda. Proyecto que no llegó al parlamento por el rechazo de la sociedad en general y de la clase médica en particular, destacando la oposición frontal de las primeras autoridades del momento en psiquiatría y genética, los doctores Vila y Cubillos. (www.liberalismo.org)

Vaja, això ja no és tan bonic. Afortunadament, servidor no és dels que es creuen tot allò que veuen i llegeixen, així que continuo cercant informació. Ara em dedico ja a trobar evidències que em permetin verificar la validesa del meu dubte davant les arengues comunistes que he anat rebent durant la meva escolarització. I sí, estic en el meu dret de dubtar. Trobo una cita extreta de la tesi doctoral d'Allende:

“Los hebreos se caracterizan por determinadas formas de delito: estafa, falsedad, calumnia y, sobre todo, la usura”

Crec que, amb això, puc concloure l'article, deixant a la voluntat de cadascú la valoració de la figura de Salvador Allende, però deixant ben clar que el nostre sistema educatiu ens manipula d'arrel, i això és intolerable.