La justícia

El concepte de justícia, juntament amb el de llibertat, és, probablement, el més difícil de descriure. Requereix, a més, d'un consens entre corrents de pensament que no s'assolirà mai de la vida ja que és un terme que, a diferència d'altres, se sol argumentar partint del concepte en sí en comptes de tractar el terme com una lògica conseqüència del raonament. Des del meu punt de vista, cada vegada veig més viable l'opció de considerar que no existeix allò que és o no és just sinó allò que ens interessa o no. M'explico, des del punt de vista racional, tant se'ns hauria de fotre, a nosaltres, si estem o no actuant d'una manera justa. És just allò que és èticament correcte? Potser sí, però digues tu què és èticament correcte i que no, és clar. És just el que és equitatiu? I tant que no, perquè això ens condueix al robinhoodisme de robar als uns per a donar-ho als altres sense preguntar abans si hi ha mèrits o no. Per variar, apareixerà en aquest humil escrit, de la mateixa manera que sempre apareix en qualsevol discussió sobre la justícia, el teòric John Rawls. Aquest pensador americà proposa, com a ideal de justícia, aquella situació que s'assoliria després d'una negociació en què totes les parts se situessin rere el vel de la ignorància, és a dir, que no sabessin quin seria el seu rol a posteriori. Tot i que molt atractiva, aquesta idea em suscita molts dubtes. En primer lloc oposo certes reticències al fet que sigui possible realitzar aquest exercici intel·lectual d'imaginar-se rere el teòric vel, en segon lloc, aquí ja estaríem parlant d'una situació negociada i dirigida que no tindria gaire a veure amb una justícia natural establerta. És justa la situació assolida amb la negociació? Bé, jo no ho sé, perquè no hem acabat ben bé de resoldre quin és el significat intrínsec del propi concepte de justícia. S'accepten suggerències, naturalment.