El Drolma

A la primera planta de l’hotel Majestic hi ha el Drolma, un dels restaurants que es baralla amb el Caelis i Ca l’Isidre, entre d’altres, per obtenir el qualificatiu de millor restaurant de Barcelona. Vaig tenir el plaer de poder-hi sopar fa poc, gràcies a la bona disposició d’en Salvador Sostres i he de dir que vaig quedar netament impressionat. Prescindint de les explicacions sobre la sala i el personal, que podem enllestir amb un clar i concís magnífic passo a descriure el menú que hi degustàrem. D’entrada, i això al hall, vam encetar una ampolla de champagne i uns simpàtics aperitius. Un cop a taula, i amb el vi servit, se’ns presentà una tapa composta de puré de patata i tòfona blanca ratllada amb abundància dels 200 grams que el restaurant conserva i ja seran els últims de la temporada. El primer plat fou una magnífica crema de pularda amb foie-gras, calenta i d’una textura entre aspra i delicada. Seguidament, ens serviren un ou poché ornamentat amb abundant caviar, tota una festa de melositat pel paladar. El tercer plat de la comitiva va ser, potser, el que més em va agradar. Una fina lassagna de xampinyons i fabulosa tòfona negra, que passà molt bé i no es feu gens pesada. El darrer plat, el quart, va ser simple, directe i deliciós. Un bon tros de foie fregit sobre un llit d’espinacs saltejats al sake i dues cireres confitades per a rebaixar la importància del greix. Encabat assortit de formatges, tres, pre-postre de gelat de vainilla i un boníssim Babá, un pa de pessic banyat en rom negre i crema de vainilla. Aquesta va ser la meva primera experiència al Drolma i en vaig sortir molt satisfet i reafirmat, com d’habitud, en la meva predisposició a invertir els calers en provar els millors restaurants. Una de les expressions de la felicitat és una taula encarada a la finestra, la nit de Passeig de Gràcia i un amic amb qui poder sopar. Que vagi de gust.