Fiorano 2008. Una profecia.

Serà, diuen els auguris, durant l’hivern del 2008. La temporada 2007 haurà estat una terrible desfeta per l’escuderia Ferrari, un autèntic fracàs, i Fernando Alonso haurà aconseguit fer-se amb el seu tercer títol mundial. Felipe Massa haurà fet un digne paper, però la mala sort, en forma d’averies mecàniques, impedirà que aconsegueixi més que una victòria a Nurburgring i una a Spa Francorchamps i un quart lloc a la classificació final. La inoperància de Kimi Raikkonen s’haurà fet patent i l’escandinau tan sols podrà acabar tercer, un lloc per davant del seu company d’equip tot i rebre els beneficis d’un primer pilot, amb tres victòries afortunades a Silverstone, Magny-Cours i Suzuka. Fiorano, el circuit de proves de Ferrari, serà una vall de llàgrimes durant la pre-temporada 2008. Els mecànics treballaran amb tota la professionalitat de la que són capaços, però la il·lusió haurà marxat i semblarà que per sempre. Els registres no milloraran i tot els esforços semblaran inútils. Un matí de gener, sota una pluja intensa, una silueta es dibuixarà en la distància, entre la cortina d’aigua. Un mono i un casc vermell, sense cap altre distintiu, s’acostaran al pit lane i, entre la sorpresa i paralització general, el pilot misteriós pujarà al monoplaça d’en Kimi i l’engegarà. Marcarà la millor volta de la pre-temporada i els mecànics i els enginyers ja comencen a imaginar qui s’amaga sota el vermell uniforme. Decideixen no fer-ho públic i seguir treballant. Kimi Raikkonen, naturalment, serà immediatament relegat a la categoria de pilot de proves. El primer Gran Premi de la temporada, que se celebrarà al circuit de Bahréin, sorprendrà a propis i estranys per la presència en la graella de sortida d’un pilot desconegut. La victòria serà per ell i, abans de creuar la línia de meta, la seva mà enretirarà una capa vermella del casc que mostrarà set estrelles blanques. És en Michael, i ha tornat per a guanyar.