dissabte, de gener 13, 2007

Matrimonis de conveniència. Un frau de llei.

Diu, l’ordenament jurídic espanyol, que els matrimonis que es contreuen per interessos aliens als que tradicionalment s’atorguen a aquesta unió civil o religiosa són un frau de llei. Això és, un abús que es fa tot aprofitant-se d’una norma legal per a arribar a finalitats il·legals. En diuen matrimonis de conveniència, i molts d’ells solen fer-se per a que un estranger adquireixi la nacionalitat espanyola. Tothom pot casar-se, però no si és per adquirir una nacionalitat, es veu. D’entrada, haig de dir que estic molt a favor de la seguretat jurídica i que, per tant, donat que l’articulat del codi civil adverteix que els esposos han de viure junts, actuar en interès de la família, etc. em sembla bé que es prenguin les necessàries mesures legals per a impedir-ho. Ara bé, no estic gens d’acord amb que s’espoliï la llibertat de dos individus que, lliurement, han decidit casar-se per treure’n tots dos profit. Una cubana, posem per cas, té interès en aconseguir la nacionalitat espanyola, un espanyol necessita dos mil euros, s’entenen, hi ha un acord, la cubana ja és espanyola, l’espanyol té dos mil euros, el mercat, la màgia. El cas dels matrimonis és un exemple, si volen, i podrien, alguns, discutir la manca d’ètica d’un enllaç per conveniència. Jo els diria que, aleshores, només s’haurien de defensar matrimonis religiosos i no civils, però això és ja tot un altre tema. El que jo vull dir és que no trobo cap argument racional, crec que no existeix, que justifiqui que es prohibeixi, entre dos individus lliures, una transacció de qualsevol bé o servei, si és de mutu acord i no és vulnera la llibertat de terceres persones. Qui és l’Estat, qui és el legislador, per a decidir què han de fer els ciutadans, qui són, per a dir a ningú quina és la manera correcta de fer les coses. Qui són, al capdavall, per a prohibir una acció que duria felicitat a dos agents privats?

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Home en aquest cas l'Estable discrepa. Si vols ven la TEVA nacionalitat i per tant cobres però tu deixes de tenir-la. Amb un casament de conveniència simplement cobres uns diners i la contrapartida l'hem de posar tots: la nova nacionalitzada tindrà tots els drets, drets que haurem de garantir tots i no només el senyor que li ha venut el matrimoni, que no perd absolutament res.

1/13/2007 10:01 a. m.  
Anonymous Anònim said...

M'ha extranyat que com a liberal que ets se t'hagi passat el matís que dona en Jordi.

Un servidor, que és d'esquerres, està d'acord amb aquesta llei. A part del tema religiós, que com molt bé dius és un altre tema, si ens centrem en el matrimoni civil aquesta és una eina per fer quelcom semblant però pels que prefereixen una unió oficial i no religiosa.

A part, trobo que el problema de l'immigració te una dimensió gegantina que no es resol de 2000 euros en 2000 euros i un parell de signatures.

Pel que fa a aixó de que "la contrapartida l'hem de posar tots" que diu en Jordi també hi estic d'acord. Ja saps quin problema va tenir mun pare fa un parell de dies, oi? Doncs quedaríes parat de la d'immigrants sense papers que van passar davant seu "por ser el suyo un caso menos grave".

I afegeixo unes paraules de don Artur Mas que sempre m'han agradat molt i son: "Al problema de l'immigració no se li pot girar la cara, però un sol país no pot fer front a tota una allau". I amb això vull dir que jo no és que no vulgui salvar a aquesta gent de la misèria però sí que hem de posar uns límits legals per a redistribuir-los i aquest me'n smebla un.

1/13/2007 5:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home