Engarjolem el subcomandante Marcos

Els mitjans de comunicació –en general- promocionen el subcomandante Marcors, un personatge que roda pel món en una moto, que es tapa la cara com un terrorista i que concedeix les entrevistes amb un fusell a la mà. En primera instància, el tal Marcos sembla un pallasso del circ o un autèntic criminal, però el seu èxit resideix en que ha iniciat una lluita contra el sistema, el poder, i el govern. Per això les televisions li concedeixen minuts i els joves l’aclamen. A mi m’agradaria saber què és el sistema, què és el poder i què és el govern, i, sobretot, perquè la gent fa cas a personatges d’aquest tipus més que a gent documentada i seriosa. Em sembla lloable, certament, que algú defensi els drets dels pobles indígenes, injustament tractats al llarg de la història i moltes vegades exclosos de la participació política dels seus països, però de ben segur que no és aquesta la manera. No pot ser que un paio comenci a dir que la culpa de tot la té el poder i que el que cal és anar contra el poder sigui el que sigui, i dir que el neoliberalisme aniquila la identitat dels pobles i no sé quantes més estupideses. Per començar, no estaria malament que identifiqués una mica més el poder i que s’adonés que el neoliberalisme no és un tipus que va pel món matant gent. No es pot pretendre culpar occident i la globalització de la corrupció dels polítics llatinoamericans que basen el seu èxit –al igual que Marcos- en el fet que els habitants d’aquests països es moren de gana i són fàcilment engrescats per qualsevol populista que prometi quelcom que endur-se a la boca. Si malgastem minuts de televisió lloant un paio amb un fusell, no entenc perquè ens cau tan malament l’Associació Nacional del Rifle, per exemple. Si de debò volem fer coses bones pels febles, pels que realment ho passen malament, fem-ho bé: engarjolem el subcomandante Marcos.