El mercat de vots

Si d’entrada dic que em semblaria bé que es legalitzés la compra de vots electorals segurament seré titllat de dement. De fet, els vots es compren i es venen cada vegada que els ciutadans acudim a les urnes, així que no veig el problema enlloc. En realitat, cadascú vota un o altre partit perquè creu que traurà més benefici si governa aquest i no cap altre. Més benefici no vol dir –i aquí està l’error- més diners, més benefici pot voler dir més benestar, sentir-se recomfortat per una ideologia comú, més seguretat o més llibertat, tant és. D’aquesta manera, podríem assignar al benefici un valor monetari i alliberar el nou i flamant mercat. Imagini el lector que A votarà el Partit dels Treballadors Sindicalistes de l’Illa de Buda (PTSIB) perquè creu que aquest li reportarà un benefici en forma de seguretat i que B votarà el Partit de la Unió Jueva del Pla de Manlleu (PUJPM) perquè comulga amb les seves idees. Imagini, també, que A considera que el seu benefici en forma de seguretat és perfectament commutable per 2000 euros i, en canvi, B opina que el plaer que li reporta que el partit del poder tingui les seves idees equival a 5000 euros. Per tant, fàcil solució, B paga 3000 euros a A per a que aquest voti al PUJPM i aquí tothom content. També els candidats podrien comprar vots. Tant és donar diners com fer propostes electorals de l’agrat dels votants, el mercat de vots ja existeix i hom pot comerciar amb qualsevol cosa excepte diners. De nou el problema de sempre sobre les obscures i malignes propietats que tradicionalment s’atribueixen als diners i als rics. Per els lectors que es preparin per esgrimir, en contra del que avui dic, el clàssic i tòpic argument de que serien els rics els qui manarien perquè comprarien tots els vots, ja anuncio la meva resposta: Bé, si els compren serà perquè han trobat venedors als que ja els està bé, ser governats pels rics a canvi d’un grapat d’euros.