Sobre les connotacions negatives del diner

Hi ha molta gent, moltíssima, n’estic segur, que desplomaria un ric per a poder alimentar quatre pobres. Em pregunto si, aleshores, estarien també disposats a matar un home sa per extreure’n un ronyó, un pulmó, un cor i un fetge que, un cop transplantats, suposarien la salvació de quatre malalts. Sembla evident que no, o al menys no tants ho estarien. És aquesta obsessió socialista, aquesta propaganda bolxevic, de fer planar sobre el diner una ombra de foscor i de maldat. El diner és el que és i cadascú té el seu, dic jo. Entronca, de fet, aquesta dèria de robar per repartir, aquest robinhoodisme, amb alguna de les interpretacions de l’utilitarisme o potser amb la vertadera, perquè n’he sentit ja tantes que no acabo de distingir ben bé. No trobo cap argument amb validesa, considerant les meves preferències ètiques i morals, que justifiqui la possibilitat de matar un ric de gana si així salvem quatre persones, que no sigui aplicable també a l’hipotètic cas de l’expoli d’òrgans vitals. Si creiem que és lícit robar tots els diners d’un empresari per repartir-los entre quatre pobres, i argumentem, en favor d’això, que l’acció eleva la felicitat global dels cinc individus implicats, haurem d’acceptar també que és legítim l’assassinat motivat per l’ús del cor, el fetge, el ronyó i el pulmó d’un home sa. Sent així, només puc suposar que el problema es troba en el valor que atorguem als béns i, d’aquesta manera, em sembla evident que es confereixen al diner tota una sèrie de connotacions negatives que, òbviament, no s’identifiquen amb les conferides als òrgans vitals. El per què ja se m’escapa, però suposo que té molt a veure amb la mania socialista de criminalitzar l’abundància monetària. Per què és dolent fer negocis per aconseguir molts diners i no ho és cuidar-se per tenir un cor, un fetge, un ronyó i un pulmó ben forts? Propostes novament benvingudes.