La falsa gratuïtat

El govern català intenta maquillar aquest atracament a mà armada que ara volen fer per a robar pisos buits o obligar els propietaris a llogar-los. A causa d’aquesta voluntat, he sentit un anunci on una dolça veu de noia exhortava, en nom de la Generalitat, els propietaris de pisos buits a llogar-los, cercant ajut en la seva bona fe i, a més, els oferia, com reclam, el fet que l’administració s’encarregarà de tota la gestió corresponent de manera gratuïta. L’error, i sempre és el mateix, és el de qualificar de gratuït el que no ho és pas. I és que ja em direu d’on sortiran, si no és de les butxaques dels contribuents espoliats amb tota mena d’impostos, els fons que serviran per sufragar aquesta gestió immobiliaria. I si entenem això –que res no és gratuït quan és l’Estat qui ho paga-, ja podem anar a mossegar tota la comèdia socialdemòcrata de l’educació, la sanitat, la justícia i la seguretat gratuïta. Algú encara pensa que no paga res de tot això? La veritat és que ho paguem tot, uns més que altres, però tothom paga. Així doncs, no entenc l’argument que, per salvar de la forca l’Estat del Benestar, s’atreveix a dir que aquest ens garanteix un serveis elementals. I d’on coi es pensen que surten, els diners per a pagar metges, mestres, jutges i policia? Doncs dels nostres impostos, de la part del sou que ens roben, de la barbaritat de calers que hem de pagar per invertir en borsa o per comprar-nos un quilo de cireres. El que demanem els liberals és seguir pagant tots aquests serveis però sense que sigui l’Estat qui ho canalitzi, sinó un sector privat que es tirarà dels cabells per a oferir-nos el preu més barat i la qualitat més alta. Pels que pensin justificar l’espoli dient que és per pagar els serveis a qui no té res, ja els dic que la resposta és beneficiència (o en el seu defecte un mínim garantit pel propi Estat.)