divendres, de febrer 09, 2007

Candy's Room (Bruce Springsteen)

A l’habitació de la Candy hi ha tot de fotos dels seus herois penjades a la paret, però per entrar-hi cal que caminis entre la foscor del seu rebedor. Estrangers de la ciutat telefonen el meu amor, li porten joguines. Quan jo arribo somriu, preciosa, sap que vull ser el seu home. Hi ha una tristesa, amagada en el seu rostre, una tristor que li pertany i de la qual cap home la pot protegir. Ens besem, el cor em puja fins el cervell, la sang es precipita per les meves venes, el foc ho fa cap al cel. Conduïm, conduïm vers la profunditat de la nit, jo condueixo cap a la llum dels ulls de la Candy. Ella diu que si vull ser salvatge encara em queda molt per a prendre. Tanca els ulls, deixa que es fonguin, que s’encenguin, que cremin, perquè a la foscor hi haurà móns amagats que brillen. Quan abraço la Candy ben fort ella fa que aquests móns amagats siguin meus. Té roba de moda i anells de diamants, té homes que li donen qualsevol cosa que vulgui, però no veuen que el que vol sóc jo. I jo la vull, també, mai la deixaré escapar, no, no, no. Sap que donaré tot el que calgui donar, tot el que vull, tot el que visc, per a fer la Candy meva. Aquesta nit.

Traducció, suposadament literal, d’una de les cançons més enigmàtiques i màgiques de Bruce Springsteen.

6 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Recordes els minuts de protocol i els forats a la taula?

...

2/09/2007 1:32 a. m.  
Anonymous Anònim said...

si, ens agrada quan et poses tonto...mira q ets fifi ;p
lately nothing seems to be going right, no em preguntis pq

2/09/2007 1:47 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Felicitats per la traducció!. Candy's Room és i serà sempre una de les meves favorites de l'Springsteen. Tot un exemple de genialitat rockera. Bateria atronadora i precisa, baix que cavalca sense parar, piano que flueix com l'aigua, guitarres esmolades posseïdes, i una veu que no deixa cap escletxa pel dubte!. El començament tan suau, en la foscor, però determinat que ens xiuxiueja a cau d'orella, no ens enganya i ens deixa entreveure la descàrrega colpidora i salvatge que arriba pocs compassos després, amb el petó de foc.
Sempre l'escoltaré amb el volum molt alt; això em facilita entrar a la seva habitació i jugar amb el seu foc.
Gràcies per fer-me-la recordar en un dia gris com avui.
Salut!

2/09/2007 2:10 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Bueno, como veo que vuelves a traducir canciones de nuevo, aprovecho para pedir que me traduzcas "Missing", siempre en la medida de lo posible por supuesto.
Pues nada, que tengo mas peticiones en mente jejeje, así que ya te iré diciendo...
Un saludo y cuidate.
Pep

2/09/2007 6:35 p. m.  
Anonymous Anònim said...

En Bruce no té alguna cançó anticapitalista?

2/09/2007 10:56 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hs sentit la cançó de la qual va sorgir Candy's room? Es diu Candy's boy i és preciosa, la música és totalment diferent, molt tranquila i la veu d'en Bruce molt juvenil, com si cantés mig adormit! Queda molt bé! Està en la col·lecció The lost masters (19 CD's) i tot el disc és la gravació prèvia del Darkness, La cançó One way street és senzillament espectacular però ara ja no es troben al mercat...
Jo vaig preguntant a cada fira del disc però res...
Visca en Bruce!

4/18/2007 3:40 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home