Igualtat: l'horror progressiu
Em sembla que fer cas dels qui volen impostos progressius suposarà la fi de la humanitat. A Finlàndia, per exemple, es veu que les multes de trànsit són d’import diferent en funció de la renda de l’infractor. Així, no fa gaire, un pobre milionari va haver de pagar més de 60.000 € per haver excedit els límits de velocitat. “Bé, bé -diuen els progres-, d’aquesta manera, si la proporció és la mateixa, el càstig és el mateix”. Cobres 100 pagues 10, cobres 10 pagues 1. Home, alerta que això és molt perillós. El que pot semblar magnífic per a penalitzar un excés de velocitat –ja se sap que si tens molts diners no t’importa pagar 300€ de multa- és en realitat una eina sòrdida que pot acabar amb la civilització. Imagini l’estimat lector que entra a un forn de pa i es disposa a comprar una barra de quart i li demanen la declaració de la renda. “Sí, sí –diu el forner- és cosa de la nova normativa ecosociopacifísta, per a que tots siguem iguals”. Segueixi imaginant l’estimat lector, si us plau, després del sotrac. “Molt bé –continua el forner- vostè cobra 100, per tant m’ha de pagar 10 per la barra, si en cobrés 10 tan sols m’hauria de pagar 1. Si es fixa, ara tothom paga el mateix preu relatiu, és fantàstic!” El lector, que jo suposo molt intel·ligent, sortirà del forn ben empipat perquè li han cobrat una barbaritat per la barra de pa. I és que la barra de pa és un bé amb un valor, i punt, tant se val que siguis ric o pobre i no vull que ningú m’expliqui ara cap història sobre la utilitat marginal decreixent del diner. Si tot ha de ser progressiu, i tothom ha de ser igual, seria molt imbècil qui seguís jugant-se el seu capital, el seu físic o el que fos, per a guanyar més diners i tothom preferiria tenir feines senzilles i descansades. No importaria guanyar molt o poc, perquè els preus relatius serien iguals i, per tant, al món tothom voldria ser funcionari i la humanitat s’ensorraria.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
17 Comments:
Estic totalment d'acord amb tu i de fet, has definit molt bé l'actual societat catalana.
Ja s'ha acabat el mític emprenedor català que passejava per Espanya amb el seu mostrari.
Ara el que toca és viure sense responsabilitats i res millor que això que ser funcionari.
La cultura pretesament progressista que impera a Catalunya és el més reaccionari i conservador que ha donat el país en la seva història.
Una veritable llàstima...
Perdoni que l'interrompi, però si un que cobra 10 ha de pagar 1, i un que cobra 100 n'ha de pagar 10, això no és progressiu, això, simplement, és relatiu.
I ara tu em diràs que Espanya (on els impostos directes i progressius brillen per la seva decadència) és un país més avançat que Finlàndia, oi? Resulta que Finlàndia és el país que té la millor formació i educació. Estan bojos, oi? O potser han manipulat els resultats, perquè són uns esquerrosos de merda, dolents i perversos.
Tot ha de ser progressiu, menys un mínim. És a dir, comprar una barra de pa al dia hauria de ser molt i molt barat (molt més que ara). En canvi, comprar una barra especial xupimegagui, i comprar 3 barres de pa al dia per persona, hauria de ser MOLT i MOLT car, respecte el preu de la barra barata.
La roba? Igual. Un Jersei cada x temps, d'un preu moderat, doncs, accessible per a tothom. Un jersei amb joies, i cada dia? Doncs et clavaré una pasta increïble.
D'aquesta manera aconseguiríem reduir el consum, i, per tant, reduir la producció, quelcom vital per preservar el planeta.
JAJAJAJAJ
Marçal, el que dius no s'aguanta per enlloc. Llegeix una mica d'economia.
JA TINC BLOG!
GUILLE
Sr. Laporta, potser el que diu en Marçal no és tan descabellat. Al menys ell ofereix argumentacions més o menys coherents i no afirmacions injustificades.
De totes maneres,tampoc estic al 100% d'acord amb ell. Crec que, evidentment, no es poden pagar de manera proporcional a la renda els productes que ofereixen entitats privades i que tenen un valor concret(sense entrar en "valors afegits"). Els impostos, en canvi, i a tot allò que no tingui un valor derivat del cost de producció si no un d'arbitrari, com és el cas de les multes, sí que s'haurien de pagar de manera proporcional a la renda. Que els rics es puguin comprar 100 barres de pa a un euro em sembla molt bé, però tb em sembla bé que pagui més IRPF perquè els pobres puguin, al menys, comprarse'n 98.
Hola Bilma:
Encant de conèixer-te, m'agrada trobar algú amb qui es pot parlar. Et diré, però, que a mi tampoc em sembla bé que els rics es comprin 100 barres de pa. Saps per què? Perquè en aquesta vida tot surt d'algun lloc, i, tot i que ells haurien de poder-se comprar 200 barres de pa al dia si ho volen, això, indirectament, a tu i a mi ens perjudica, perquè això provoca un augment de la producció, i la producció va íntimament lligada a la destrucció ecològica.
És a dir, considero que hem de fer els possibles per intentar evitar tot consum innecessari. Tampoc crec que ens haguem de tornar sectaris, i crec que seria fàcil posar-nos d'acord. És a dir, avui dia un ordinador és, gairebé, imprescindible. Però, oi que tu i jo veiem que 10 cotxes per individu no ho són?
Doncs ja està. Reducció del consum. Sempre hem lligat el progrés humà amb el creixement. És hora d'apostar pel DECREIXEMENT.
Ja sabem com va anar l'Unió Soviètica, oi?
Però es que els rics tenen 100 estómacs com per comprar 100 barres de pa?
Però que aspirem a ser ocells en gàbies d'or?
La reducció de la producció no és cap fita útil. El que hem de voler és l'eficiència en la producció i això no vol dir augment si no equilibri.
Marçal, de les teves tesis entenc que veus correcte que algú defineixi la vida dels demés i no sé pq creus que això es pot fer de forma justa i correcte. Sobre tot pq la subjectivitat ens faria no posar-nos d'acord moltíssimes vegades.
A partir d'ara, qualsevol activitat econòmica i social haurà de ser supervisada per en Marçal. Ell ens dirà que (i qui) és imprescindible i què (i qui) no.
Sobre això de pagar menys o més en funció de la renda, no ho trobo tan descabellat. Tant impostos com béns. La disposició a pagar de les persones riques acostuma a ser més alta que les pobres.
Això ho aprofiten els governs a l'hora de finançar béns públics.
I això ho aprofiten els monopolis per treure més beneficis i generar eficiència (!).
Hi ha el mític exemple del ferrocarril. Hi havia el vagó de primera classe, on sonava música clàssica de fons. Al fons de tot, els vagons pel "populacho", on havies de vigilar de no trepitjar la via. L'empresa de ferrocarrils castigava a les classes més pobres per treure el màxim de calés als rics. I sense haver de fer fora als pobres. D'aquesta manera, discriminant, els diferents tipus de consumidors pagaven diferent i l'empresa n'obtenia el màxim benefici.
Marçal, per què no ens enlluernes un altre cop amb la teva teoria dels robotets?
Doncs mireu, jo puc ser d'esquerres i ben convençut de que l'Estat del Benesatr és més que bó, ara bé, multes en funció del sou? On s'és vist!
Una cosa és intentar equiparar persones amb uns impostos que de manera òbvia només ajuden un xic a aquells que tenen menys sense fer que ser ric no surti a compte, eprò caram, entre poc i massa.
Llavors per a què estudiem? Per a treballar d'escombriaires i que tot em surti per un cèntim d'euro?
La veritat és que els dits "liberals" foten pena a l'hora d'argumentar. Primer de tot, com ha dit encertadament el Marçal, el títol d'aquest post és totalment incorrecte ja que el post no descriu un sistema progressiu, sinó un sistema proporcional. Per tant s'hauria de titular: "l'horror proporcional" i no pas "l'horror progressiu". En segon lloc, un forner pot cobrar el preu que vulgui a qui vulgui; aquesta és precisament la definició de lliure mercat, tros de soca! Ningú li pot impedir que faci discriminació de preus i de fet és una pràctica molt freqüent; hi ha centenars de milers d'empreses que discriminen preus, per exemple, les companyies d'assegurances. Per altra banda, està justificat que l'Estat apliqui multes proporcionals a la riquesa o renda dels individus, perquè el principi de l'Estat de dret és precisament l'Imperi de la llei, i això vol dir que la llei és igual per a tothom amb independència de la seva raça, creences, religió o estatus econòmic. Sense multes proporcionals vol dir que els rics poden "comprar" el dret a vulnerar la llei, això viola el principi d'igualtat de tots davant la llei. Sembla mentida que encara no hagin après ni això, que és bàsic.
Aviam, fins ara m'havia abstingut de respondre en aquest post ja que m'ha semblat que tothom donava, si fa no fa, la seva opinió.
Fins i tot la proposta d'en Marçal, encara que errònia en la finalitat, està prou fonamentada internament i tampoc no he volgut entrar a contestar-li això de la diferència entre relatiu i progressiu perquè, segurament, ell entén més de lingüísitica que no pas jo. I si ell vol reduir el consum proposa una bona solució econòmica, altra cosa és que jo cregui que s'ha de reduir o no.
Ara bé, el comentari d'en "Culito" m'ha fet contestar. Aviam noi, no ho sé, eh, però jo diria que progressiu, en l'àmbit en el que parlem, vol dir que els rics paguen més i els pobres menys. Bé, el ric ha de pagar més pel pa que el pobre, en el meu model. Naturalment, tros de soca, que el forner decideix el seu preu lliurement EN LA REALITAT. És per això que dèia, EN EL MEU MODEL TEÒRIC, que l'Estat obligava al forner a fer una discriminació de preus. L'article és un model, clarament exagerat, del que crec que podria passar si féssim cas de la progressivitat -o relativitat, si tu vols-, en definitiva, si volguéssim igualtat absoluta.
Em sap greu, però no. L'exemple que has posat tu ("cobres 100 pagues 10, cobres 10 pagues 1") no és un exemple de progressivitat. Això és una proporció constant (10%), per tant és proporcional. Si volies posar un exemple de progressivitat, hauries d'haver posat una proporció variable creixent. Aquesta és la definició de progressiu, en aquest àmbit i en qualsevol altre.
Jo ofereixo una tercera alternativa: que se li cobri més als pobres. Quant més pobre més impost. Això aplicat a les multes i a tot impost que serveixi per a omplir les arques de l'Estat Què? Com? Doncs sí. Per tres raons ben senzilles:
1- Al final son els pobres qui utilitzen més els serveis públics i qui, en general, més es beneficien d'allò en el que l'Estat inverteix. Tu utilitzes, tu pagas. Així de senzill.
2- Putejar als pobres és una manera de desincentivar la vaguesa i l'acomodament en la mediocritat. El que en castellà sovint s'ha anomenat "el acicate de la pobreza".
3- Tercer punt, molt relacionat amb el segon. A l'Estat l'interesa la gent del país crea riquesa i els pobres son un càrrega. Quin sentit té castigar en aquells que la crean? Millor presionar fiscalment en els pobres. Aquests, tindran dos opcions: o enriquirse o marxar del pais. La primera ens convé a tots; la segona, també.
Hola!
Puc dir la meva?? gracies.
Jo no entenc gaire del tema, diguem que no en tinc ni idea vaja, segur que desprès em cauran critiques, però bé.
Considero que això de cobrar-li més als que més tenen és... útil. No correcte.
Em sembla bé això de que les multes de transit, per exemple, siguin proporcionals a la riquesa de l’individu, no es pot treure-li 2000€a algú que no guanya ni la meitat al mes per saltar-se un semàfor, com tampoc se li pot cobrar aquesta quantitat a qui guanya 60000, ja que li donaria igual saltar-se un, dos o tres semàfors.
Però això de fer discriminació de preus per la riquesa de cadascun?? increïble, tornaríem a la edat mitjana.
El que vull dir es que si una cosa val X, val X per tothom, si es més ric, podrà comprar-ne més, si ho es menys, no podrà. Així de senzill.
Tema impostos, multes, comissions?? Proporcionals a la riquesa de cadascun, ni tots poden pagar la mateixa renta ni es poden permetre el luxe de saltar-se un o dos semàfors.
Salut! (i no us passeu, please xD)
D'acord "Culito", accepto l'error en el llenguatge, si tu vols. De tota manera, l'esència segueix sent la mateixa, realtiu-progressiu, tant se val. Els pobres paguen més, els rics menys. Dono per conclosa la discussió lingüística, que, de fet, crec que no hauria de ser el tema principal de discussió d'aquest article.
Però si els rics ja paguen més! Com que creen més riquessa, inverteixen més i per tant, en la seva activitat econòmica ja pague els impostos corresponents. Pq doncs ha de pagar un altre vegada amb la renda?
Si al final crear riquesa només significa acceptar riscos pq acabes consumint igual que si no en creessis, hom voldria ser únicament funcionari.
I que no sabem ja tots que la URSS va fracassar?
Alguns em teniu realment al·lucinat...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home