De com l'Estat va en contra del consumidor

No m’entra al cap per què el poder legislatiu ha de redactar una Llei de Garanties (pèssimament redactada i divulgada, per cert) i ha d’obligar al seu compliment. Sempre avançant en la demagògica i ineficient defensa del consumidor. En un escenari comercial sense aquesta legislació cada venedor establiria les seves pròpies condicions de garantia del producte i el consumidor triaria lliurement. Així, seria possible trobar un mateix producte a preus molt diversos en funció de la garantia concedida. Cadascú triaria en llibertat. Estic segur que alguna gent compraria productes sense garantia a preus molt més baixos que els actuals, on per nassos el venedor s’ha d’ajustar al mandat legal. A qui li molesta, això? Si ara els grans magatzems X decideixen vendre ordinadors sense garantia 500€ per sota del preu amb ella i hi ha gent que els vol comprar, algú em pot dir on està el problema? Com gairebé sempre, les decisions que l’Estat pren en pretesa defensa del consumidor acaben esdevenint justament tot el contrari. Ara, els consumidors estan obligats a pagar el producte i la seva garantia perquè, naturalment, oferir un servei de garantia té un cost que l’empresari cobrarà al comprador. Una llei, la 23/2003, en aquest cas, que aparentment beneficia el consumidor contra el temible i despietat comerciant, acaba per obligar-lo a pagar una garantia que ni tan sols sabem si vol, i, de retruc, treu incentius als empresaris, ja que se’ls limiten els productes que poden oferir. Com gairebé sempre que l’Estat es fot pel mig, és tot plegat un immens terrabastall, els consumidors, moltes vegades sense adonar-se’n, acaben sent clarament perjudicats. Sempre la mateixa història, i sempre els mateixos que, en acabar de llegir aquest text diran que sóc un neoliberal salvatge que vol ofegar el pobre comprador. Santa paciència, Senyor.