Imagina

Imagina tant com puguis. Imagina’ns a tots dos caminant en vers la llum, en vers la glòria. Imagina que podem aconseguir-ho tot si volem, tingues fe i estigues segura que serà recompensada. Des de les valls més fosques i els pics més abruptes, tot regalimant l’aigua de la vida, fins les esplanades on el sol il·lumina els més tenebrosos racons. Imagina que podem fer-ho perquè els dos volem, perquè els dos creiem, i aleshores desplegaràs les ales de la teva voluntat, el motor de la teva ànima deslligada, i tot serà un vol sobre les serralades i els oceans. El món serà nostre si estem junts i no ens rendim, imagina-t’ho i agafa la meva mà. Jo estaré sempre al teu cantó, per si mai vols parar a descansar, per si mai trobes que el viatge és feixuc. I el planeta serà nostre si obrim els ulls i som capaços de seguir el metrònom que ens balla dins el pit, tot serà nostre i la resta serà tan insignificant que ens serà absolutament igual. Imagina que tu i jo volem, imagina que m’estimes tant com jo a tu, i aleshores la foscor es llevarà un matí i no hi haurà excuses per no somriure. En un gest, en una mirada, podrem reunir tota la tendresa que ens quedi, allà serem immortals i res no ens podrà fer mal. No hi camí, no hi ha sender, només un camp de blat daurat i la falç que duc entre les mans. Imagina que tot és nostre i la pluja alleujarà la nostra calor en els moments més durs i el sol ens escalfarà quan tinguem fred. Llevat ara, ara és l’hora, ara és l’hora de tu i jo i dels nostres somnis. Aixeca la mirada i mira els meus ulls, són el teu mirall i la teva aquarel·la .Imagina’t la glòria, imagina’t que la tens a només una passa i el planeta girarà sota els nostres peus i el dia serà radiant. Em tens a mi, espero poder-te tenir a tu, i la fe serà tot el que ens caldrà per imaginar que podem desplegar les ales i començar a volar.