Lliure opinió, en diuen
Pots presentar-te un dia a qualsevol lloc i dir que el teu referent polític és Stalin, no et passarà res. Prova, però, de dir que és Hitler i, depenent del país on et trobis, podries acabar engarjolat. No sé qui dels dos era més monstruós. Pots presentar-te a qualsevol lloc i dir que no t’importaria treure totes les propietats als rics i repartir-les entre els pobres, no et passarà res. Prova, però, de dir que cal robar tot el que tenen els pobres per a que els rics ho siguin més i hauràs de vigilar que no et matin. Pots plantar-te on et doni la gana i dir que Israel és un Estat assassí i hom ho veurà normal. Prova, però, de dir que els assassins són els palestins i seràs un racista i un intolerant. Ja ho veuràs, mira de dir que si uns de Romania et roben a casa és perquè el sistema no els dona una altra sortida i et consideraran un home sensat. Digues, per contra, que et sembla molt bé el que va fer el gendre dels Tous i hauràs de sentir que tu ets una bèstia i ell un imbècil que ho va fer perquè hi havia calers al darrera. Així és com anem. Pinochet era dolent i Allende un àngel. No t’atreveixis a dir, ja no dic a dir que potser eren iguals, tan sols atreveix-te a insinuar que hi ha la possibilitat que Allende no fos tan bo i diran que ets un feixista i un desgraciat. Si ets musulmà estàs legitimat per cremar ambaixadors europeus perquè la Jyllands-Posten va publicar unes caricatures del teu profeta. Imagina’t, però, el que passaria si cremessis ambaixades de països àrabs perquè Hamas diu que vol recuperar l’Al-Andalus. Digues que ets okupa i robes pisos a la gent i no tindràs res a témer, ara bé, atreveix-te a insultar un okupa. Si dius que els blancs tenen menys resistència que els negres dius la veritat i si dius que les dones tenen menys força ets un masclista. Opinió lliure? I tant que sí company. Dins de la correcció política, però.
4 Comments:
Sociologia en estat pur, el teu article. Et recomano la lectura d'un llibre que m'està semblant espectacular: Ivitació a la sociologia de Peter L. Berger (la traducció al català a càrrec de Joan Estruch). Si t'interessa el què has escrit t'interessarà llegir el llibre.
No cal parlar només de lliure opinió sinó que també ho podem veure amb les accions. Em refereixo que tu pots dir que et cagues en Déu aquí però prova de dir-ho a l'Afganistan i que també pots intentar anar vestit de negre a un enterrament japonès i veuràs que bé que t'ho passes!
Les societats, les cultures, les religions, el món, en definitiva és això.
Adonar-se de què és, en veritat, el sentit comú o intentar raonar el què és correcte no et serà pas fàcil si et rellegeixes el teu propi article i no dones per vàlid només el teu punt de vista de les coses.
Tu mateix ho dius: perquè puc dir que m'agrada Stalin i no puc dir que m'agrada Hitler? Prova de dir que t'agrada Hitler en mig d'Alemanya i prova de dir-ho en mig d'un poblat indígena colombià.
Fa pensar i molt, la sociologia.
Tot seguit, una entrevista que va fer un servidor a Campuzano fa 4 o 5 mesos on es veu molt bé el que tu dius.
Bé si fa no fa com ara. Ja que Arcadi Oliveras defensa obertament el sistema marxista i poca gent s'escandalitza.
- Això hi ha un llibre que ho il·lustra molt bé aquest fet que l'esquera europea mai ha estat crítica amb el comunisme. El llibre parla d'una reunió d'antics comunistes a on perfectament poden recordar, sense cap tipus de vergonya, quan eren membres del partit comunista britànic. En canvi un grup d'homes que recordessin el seu passat feixista, avui, els hi faria vergonya. I aquesta defensa moral entre dos totalitarismes és totalment inacceptable. Si l'Arcadi Oliveras, que jo el conec personalment i és bona persona, reivindica avui en dia la planificació de l'activitat econòmica només cal que miri on avui encara hi ha planificació econòmica com la gent és cada cop més pobre.
- Si avui en dia la UJ o NNGG fes una campanya dient “Folla't la dreta” possiblement hi hauria un daltabaix considerable!
- Diguéssim que els partits que es diuen ser d'esquerra han partit durant molts anys de la superioritat moral de creure que qui defensava els valors positius com el progrés,la igualtat i la llibertat eren només ells i que la dreta només defensava el poder i el no avanç de la societat. La pregunta que ens hauríem de fer ara és si això s'ajusta amb la realitat. Ja que jo crec que, ara, no és així. De fet, segurament les esquerres catalanes i espanyoles són les esquerres europees menys modernes en comparació amb Europa.
- I Convergència, actualment, on la situaries?
- El votant de Convergència el situaria en un espai de centre, centre-dreta mentre que la seva política la pots situar en un centre, centre-esquerra.
http://www.guillemcarol.cat/entrevistes/carlescampuzano.htm
D'acord que depèn la part del món on siguis, la reacció pot ser una o un altre.
Però el problema que crec descriu molt bé el Raül, és la doble moral a casa nostra.
No confonguem les diferències culturals en el món amb l'hipocresia i la falta d'auto-crítica en el nostre país.
L'estètica mental progressista ha guanyat la partida social però poc a poc això es va revertint pq cada vegada més gent ho senyala amb el dit.
La partida de les idees la van perdre i la gent ho està veient cada vegada amb més claredat.
"Digues que ets okupa i robes pisos a la gent i no tindràs res a témer"
XD
Espero que als teus futurs papers utilitzis un nivell lleugerament menor de cinisme. Les formes, com sempre, excel·lents.
Cuida't Raül!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home