Si algun dia sóc ric i gran

És possible que si algun dia sóc gran i ric acabi votant partits d’esquerra, per pura diversió. Potser, si algun dia sóc gran i ric, acabo encadenant-me a qualsevol plaça per a salvar les tres famílies d’ànecs de l’estany de la Murtra. Em sorprèn, i força, la concepció general que els liberals som tots multimilionaris amb la vida solucionada i un lloc assegurat a la junta directiva de l’empresa de l’avi. Potser alguns se sorprendrien si sabessin d’on venim molts de nosaltres. No cal ser ric per ser liberal, tot el contrari, i per això, potser, si algun dia sóc gran i ric, votaré els sociates i no pararé de riure mentre llegeixo els titulars dels diaris mentre esmorzo al solàrium de l’àtic de Via Augusta. A mi, senyors, també m’agradaria que es conservessin els paisatges de muntanya on m’hi he passat mitja infància, m’agradaria que tothom tingués un plat calent a taula i que al món no esclatessin bombes ni sonessin les sirenes. Malauradament, sembla que alguns creuen que la intervenció estatal és el camí per aconseguir tot això i, pitjor encara, pensen que els que no la defensem cerquem tot el contrari. No sóc ric i no vull que es carreguin les meves muntanyes, però no sóc socialista perquè em sembla que precisament si ho ets acabes fomentant un planeta ineficient. Algú creu encara que la desertització no es produiria de la mateixa manera si uns o altres governessin, algú pensa que el món seria millor si els rics paguessin el menjar dels pobres? Jo no ho crec, sincerament, i si m’equivoco ho acceptaré, però no vull, de cap manera vull, que el món sigui un calvari per ningú ni que s’acabi el verd dels prats de muntanya on cada estiu sóc immensament feliç. I si no tens diners t’has de preocupar i recolzar el que creus que és millor. És per això que potser votaré algun dia els partits d’esquerres, si algun dia sóc ric i gran i ja tinc tot el que em cal.