En algun lloc del carrer 57

Totes les teves històries, tot la metralla que dus a la butxaca, sempre llesta per incrustar-se en la meva pell i arribar fins els meus òrgans vitals, tota la teva provocació, tot el sexe que em suggereixes i mai no dones, se’n pot anar tot plegat a pastar fang. Me’n vaig a Manhattan, ben aviat, les meves vacances, merescudes, seran a la que diuen que és la ciutat més espectacular del món. Des de la 57 amb Madison tu em semblaràs una ombra perduda en el drama d’una Europa vella i encarcarada. Totes les teves històries, tots les teves maniobres per mantenir-me lligat a tu, totes les teves mentides, tot ho faré caure des de la planta 102, Empire State Building, New York City. Quin és el teu somni, què has fet per fer-lo realitat? Des de petit volia creuar l’Atlàntic i veure la ciutat dels gratacels, me n’hi vaig ben aviat. Quin és el teu somni, has mogut ja algun dit o penses seguir esperant per sempre el gir de la fortuna? Waste your summer praying in vain for a savior to rise from these streets. No hi ha herois, només sou tu i el vent que mou les fulles seques a la tardor. Tinc un hotel al 130 de l’East 57th Street, ben aviat, on seràs tu? Totes les teves històries ja no m’importen, no penso perdre mai més el temps com un idiota, cal lluitar per cada somni. Wherever that dream may lead. I tu no has fet absolutament res. Aviat la història del món seguirà el seu camí, però la meva història tindrà una fita, aviat volaré sobre aquest maleït oceà que ens separa de la nostra pàtria ètica, de la nostra estètica urbana, de la ciutat de Nova York. Central Park al capvespre, la Cinquena Avinguda a la nit, Broadway il·luminat. I tu seràs aquí, i les teves històries em semblaran insignificants, quan el fred glaçat de Manhattan em talli el rostre, en algun lloc del carrer 57.