Guanyar la partida

Treballar i estudiar a l’hora és una llauna, no ens enganyem, i si et toca treballar els dissabtes a la tarda ho és encara més i si, a sobre, el que guanyes no és per tirar cohets, ja m’explicaràs. Però vas guanyant poc a poc la partida, cada dissabte més que has treballat, cada dissabte més que has aconseguit superar una setmana sencera anant a tots els matins a la facultat i totes les tardes a pencar. Vas guanyant poc a poc la partida i, escolta’m bé, aquest article no és en absolut un perllongament de l’absurda cantarella que diu que només coneix la realitat qui treballa i que si t’ho paguen tots els pares res no té valor. Vas guanyant poc a poc la partida cada dia, a cada treball que presentes malgrat la manca de temps, cada dia que tornes a arribar puntual a la feina. I és clar que és una llauna pencar tant i si a l’estiu dobles el treball encara ho és més però imagina’t sopar una nit a Harvey Nichols mirant des de la finestra Knighstbridge, sentint Londres, i pagar-ho amb els diners que has suat. Si els teus pares tenen diners i t’ho pots estalviar, rep les meves més sinceres felicitacions. Però si no és així i ets tu que ho vas aconseguint, no perquè a casa no et donin per menjar, no perquè a casa no arribeu a final de mes, sinó perquè tu vols anar a Londres cada any, perquè vols sopar a Da Greco i no al Fres Co, aleshores vas guanyant poc a poc la partida. Vas poc a poc guanyant la partida als teus propis reptes si fas cada dia el que et vas comprometre a fer. Et guanyes poc a poc la partida a tu mateix amb esforç, amb la lluita per aconseguir totes les coses que vols. Treballa, estudia, escriu, somia, si això és el que vols i que ningú vingui a dir-te què és el que has de fer perquè sou tu i la teva vida avançant allà on vosaltres voleu. Ets tu, i poc a poc vas guanyant la partida.