Algunes nits

Algunes nits somio que els catalans no discutim entre nosaltres, que els qui voten ERC i els qui votem CIU som capaços d’aparcar per un moment les nostres diferències i ens unim en tot allò que ens hem d’unir. Somio, algunes nits, que un matí de setembre des del Palau de la Generalitat algú crida que som independents i que els espanyols han deixat de molestar, que ara ja ens podem donar d’hòsties entre nosaltres –liberals i progres, però liberals i progres catalans- per veure qui mana i com ens ho anem muntant. Algunes nits somio, doncs, que ja hem avançat tant que no és erm que en Mas i en Carod debatin sobre les polítiques que cal aplicar al nostre país, que ja ningú no diu barbaritats de l’estil “el castellà està perseguit a Catalunya”, que a les escoles se segueix ensenyant la llengua de Cervantes perquè és una llengua útil i bonica, però no per decisió dels veïns de més enllà de la frontera. Algunes nits somio que hi ha quarts de final del Mundial de futbol i s’enfronten Catalunya i Espanya i a quarts es queden –¡cántame algo, Salinas!- els que sempre es queden. Somio, algunes nits, també, que l’aeroport del Prat no és la joguina que ara és i que tenim pont aeri amb Amèrica, somio que els trens funcionen i els senyors que et venen els bitllets no posen cares estrafolàries si t’hi dirigeixes en català. Algunes nits somio, fins i tot, que amb els Espanyols ens duem bé i establim bones relacions comercials i de col·laboració. Somio que no cal negociar Estatuts sinó redactar Constitucions, que el President de la Generalitat té el nivell C de català i que no rep ordres de Madrid. Algunes nits somio que l’Oleguer por parlar i no ser linxat sense ser ni tan sols escoltat. Al final em llevo i veig que, de moment, res de res i que, a sobre, és perquè a nosaltres no ens surt dels nostres sants i catalans pebrots.