Si algun dia sóc ric i gran (Acoustic Version)

Si algun dia sóc ric i gran, com fa poc us comentava, potser votaré partits d’esquerres. Si algun dia sóc ric i gran tindré un àtic a la Via Augusta que estarà a tocar del del meu amic Guillem Casas. Al parking hi haurà un parell de cotxes i a no ser que sigui immensament ric i gran, tan ric i gran com per a tenir un Ferrari F430, suposo que faré amb un Porsche Carrera i un Audi Q7. Normalets, allò per anar fent. Amb en Guillem i les dones farem sopars cada divendres, avui a casa teva, avui a la meva i sobre una vegada al mes el farem a París o a Londres, que si Le Gavroche, que si l’Ambroisie...En fi. Com que en Bruce Springsteen és immortal, suposo que farà gires acústiques arreu i nosaltres ens anirem a veure’l sempre a Amèrica. El viatge de l’estiu, també amb les dones, Andrea i Mary, per exemple, l’anirem alternant entre Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Suïssa. Per no col·lapsar-nos amb els llocs de sempre, vaja. De tant en tant a creuar la Route 66 amb el Mustang del Guillem. Si algun dia sóc ric i gran em passaré la vida fent les coses que més m’agraden amb la gent que més m’estimo. El que serà digne de veure, també, serà l’equip audiovisual que tindré al duplex. El cinema, al seu costat, una brometa. Si algun dia sóc ric i gran, i com que somiar surt força bé de preu, haurà estat gràcies a unes operacions conjuntes amb el Casas i no haurem d’estar tot el dia amunt i avall de la oficina. A Barcelona bé, però m’agradarà pujar sovint a la casa de Bagnères de Luchon, a fer rutes pirinenques amb la bici que m’aniré renovant cada temporada. Sempre que jugui al Barça, a fer servir els abonaments de l’estadi. Ja m’ho veig, els diumenges al matí esmorzant amb el Guillem al solàrium de Via Augusta i, entre glop i glop de suc de taronja, salvant països amb els interessos que ens sobrin. Si algun dia sóc ric i gran. Ja t’ho deia abans, somiar és gratis.