La llum

Manhattan no et decep, és veritat. Els neons de Times Square il·luminant la nit, ensenyant-te el camí. El sol amagant-se, impotent, rera els gratacels, la pista de gel de Rockefeller Center, plena de gom a gom, millor que en les pel·lícules que tantes vegades abans havíem vist. Manhattan no et decep en absolut. És mentida que Nova York està plena de captaires i obesos, és mentida. Fa fred, fins i tot neva, però la passió no decreix. Avui hem creuat el pont de Brooklyn, des d’on es divisa tot l’skyline del Downtown, les vistes són espectaculars, Manhattan i tu, tu i Manhattan. Vull demanar perdó per tots els articles que he escrit parlant sobre la magnitud de la bellesa de Paris i Londres. Naturalment que m’estimo les dues ciutats, naturalment que hi tornaré i naturalment que quan Nova York no sigui quelcom tan recent en la meva memòria tornaré a parlar-ne bé. Ara tan sols em semblen barris suburbials de la ciutat mare. El bullici de Grand Central, la fantàstica 5th Avenue, Battery Park. Hot dogs a cada cantonada, fins i tot ens hem permès el luxe d’entrar a una botiga de souvenirs i regalar-nos samarretes de la Policia de Nova York, que en heroic acte de servei salvà vides al World Trade Center, el desert solar del qual avui hem tornat a visitar. Hem estat també a Wall Street, el cor de l’economia mundial on es respira el magnífic aire del capitalisme salvatge tot i que avui, festiu, l’edifici està tancat. Dono la raó als que deien que Manhattan és l’única ciutat civilitzada que realment et sorprèn a cada pas. Tens un somni i et baralles tot el que fa falta per aconseguir-lo i, de sobte, tens el coll trencat de mirar amunt, cercant l’Empire State. No hi ha Déu, hi ha Nova York.