La mala llet

És impossible que la mala llet que gastes sigui cosa natural, vull dir que no, que no pot ser, que hi ha quelcom al darrera. No sé si tens enveja, no sé si simplement ets propietària d’una immensa imbecil·litat o si és que vols tocar-me força els collons. La mala llet que gastes és la infame actitud derrotista de qui no sap somiar, de qui, a sobre, no vol que els altres somiïn si no és al seu ritme, si no és al seu compàs. Si per cada meva riallada tu tens un ganivet a punt de ser llençat, si per cada meva il·lusió tu tens un calaix de disgustos, si per cada meva alegria tu tens les butxaques plenes de retorçades conspiracions, aleshores és que la teva és una antològica mala llet. Fa temps que vaig deixar volar lliures els meus somnis, fa temps que dispares amb la teva escopeta enverinada intentant-los fer caure i ni tan sols em dius per què. No tens res en contra meva que puguis fer públic, no tens ni un sol motiu per voler propagar la teva immensa i amarga lletania a la resta de la humanitat mortal. Tot i així cada meva notícia la reps amb desgana, cada meva ambició és netament ridícula per tu. Però jo segueixo al peu del canó i tu t’has amagat dins la cova de l’absència, has deixat la vida pública i t’has retirat a la fosca meditació de la teva cambra. Ets infinitament radiant sota la llum del matí, però t’has fet presonera de la teva pròpia mala llet, de la teva insuportable mala llet. Hauràs de vigilar, hauràs d’anar amb compte per no perdre tot allò que t’has guanyat a pols. Hi ha rellotges de paret que s’aturen, tot un acte de fe, tot un vot de confiança, però si s’engeguen estàs perduda. És un compte enrera. La mala llet que gastes no ets tu, la mala llet que gastes no és la teva manera de ser ni la teva existència que ha de ser esplendorosa. Jo sé que tu ets certament molt més així que desperta i rectifica, tens el temps darrera teu.