The New England windchill (El canvi cliàtic també és mentida a Amèrica)

Després de penjar l’article d’ahir des de Quincy Market, on vaig amb el senyor Laporta a gaudir del Wi-Fi que proporciona el Boston City Hall, tornem al nostre hotel de Broad Street a buscar l’Albert, que s’havia quedat dormint. Plegats, baixem caminant fins Boylstone, on hem quedat amb en Jordi a un quart de vuit. Abans de trobar-lo, però, fem una petita ruta pel Boston Garden, la seu del govern estatal de Massachussets –davant de la qual no podem fer més que lamentar-nos per la penositat del nostre govern autonòmic- i Commonwealth Avenue. A Boylstone, entrem a un Dunkin’ Donuts i ens en fotem uns quants, per allò que estem a Amèrica i volem anar ben plens de greix. La veritat és que els parcs de Boston són impressionants amb els gratacels de fons. Quan el Jordi arriba del Boston College ja es comença a fer fosc i tota la ciutat es comença a il·luminar. Després de passejar per Back Bay i Bloomsbury sopem a l’espectacular restaurant Top Of The Hub, a la planta 52 –la més alta- de l’edifici Prudential, des d’on gaudim de vistes espectaculars de tot el Downtown. Mentre sopem, la neu fa acte de presència a Massachussets. Tornem a l’hotel exhausts i gelats de fred. I aquest fred ens ha acompanyat durant tota la nit i la resta del dia. Esmorzar a Coolidge Corner, passejada pel Boston College i tornar a Copley sota una intensa nevada. A tots els amics que encara prediquen sobre el canvi climàtic m’agradaria veure’ls estremir-se sota el New England windchill. Hem dinat al Cheesecake Factory, i, a la sortida, hem buscat el Hard Rock Café sota un dels freds més intensos que recordo en anys. No podíem parar de pensar en l’escalfament global del planeta. En acabar aquest article que no sé quan podré penjar, esperem en Jordi al hall de l’hotel. Nova York és a prop (si la meteorologia ens deixa arribar-hi).