Diuen que Nova York...

Diuen que Nova York no et jutja, que sou només el gran rugit de la bèstia i tu. Diuen que Nova York és la capital del planeta i els neons de Times Square a la nit són la victòria per golejada de la civilització. Diuen que a Nova York s’hi va a perseguir somnis i que, amb una mica de fe, no hi ha motiu aparent perquè no l’atrapis. Diuen que la ciutat està viva, que pots sentir els batecs del seu cor a cada cantonada. Diuen que Manhattan és un espectacle permanent i que no hi ha descans pels que són forts i estan disposats a tot. Diuen coses, moltes coses, tantes coses que podria espantar-me i pensar que no seran veritat, però no ho faré i aniré a corroborar-ho. Demà marxo a Estats Units, vacances curtes, gran intensitat. Dos dies de preàmbul a Boston i després el plat fort és Nova York. Mai he viatjat tant lluny, mai un vol tan llarg, mai he travessat l’oceà Atlàntic i sempre fa un cert neguit, però ara ja és aquí. Des de petit havia somiat viatjar-hi, sembla que no pugui ser cert que tot sigui demà, que es facin realitat els més antics desigs. M’acompanyaran en l’empresa els amics Royán i Laporta, amb els que ja hem passat llargues estones d’aeroport. A Boston ens espera el De La Torre, al que veuré després de més de dos mesos. Estats Units no queda gaire lluny, solament una maleta i una espurna. Dubtes infantils, quina música dur a l’MP3, només cançons que parlin de Nova York, només cançons del Bruce, quin llibre dur, què fer amb el portàtil. Només una cosa segura de tot plegat, New York City Serenade i Incident On 57th Street seran dues cançons assegurades en una passejada nocturna per la 57. Diuen que Nova York no et jutja, que sou només el gran rugit de la bèstia i tu. Diuen que Nova York és la ciutat del planeta que pot proporcionar-te més felicitat. Estic gairebé segur que és així. Us ho explico a la tornada.