Manhattan
Tot ha quedat enrera, entre els gratacels, entre el fred, entre la civilització. Manhattan s’ha presentat majestuós. La millor ciutat del món. Podria escriure durant hores sobre la seva estètica espectacular, sobre les grans avingudes i els enormes gratacels, sobre la vergonya que em produeix ser d’una ciutat on el govern obliga a tancar els llums per no molestar les foques de l’àrtic, podria dir-ho tot, però no diria res perquè el meu talent és finit, escàs. El que més m’ha impressionat, però, ha estat estar aferrat a les tanques de seguretat que impedeixen els visitants entrar a la zona zero, el solar una vegada s’aixecaren magnífiques, altives, espectaculars, les dues torres del World Trade Center i que uns monstres que són defensats per molts en el maleït nom de la multiculturalitat decidiren tirar a terra, acabant amb les vides de treballadors honrats que havien comès l’únic pecat de ser nordamericans i haver estat aquell dia en les oficines on acostumaven a treballar. La pell de gallina, el pols accelerat, davant l’immens buit que, de sobte, apareix a la teva dreta baixant per Broadway. Imagines, entre aquells carrers que ara allotgen edificis cremats, gent que corria, espantada, desorientada. Imagines que tant de bo tot allò no hagués passat. Però l’esperança i la força d’una ciutat que durant tot el dia m’ha atrapat, es mostra també quan, en el càlid sol de la tarda, llegeixes els memorials que s’han instal·lat al llarg del tristament cèlebre solar. Després, des del ferry que creua l’estuari del Hudson i es dirigeix a Staten Island, l’skyline de Nova York s’il·lumina poc a poc sota el roig capvespre i és espectacular tot i que ja no tenim les torres. Aviat, s’aixecarà en el seu record la Freedom Tower i jo seré aquí, per admirar-la.
Aquest és l'espai del cel de Manhattan que les torres han deixat orfe.
4 Comments:
Per molts anys i que sigui el primer de molts i tants viatges
Impresionante el relato que haces de la zona zero, ojalá barbaridades como esa no se repitan nunca más en ningun lado.ah¡ ya vimos las fotos estoy deseando ver mas petons
Ets molt gran germà! He llegit el teu article escoltant de fons el video del Terrat i m'he imaginat als dos Blood Brothers barcelonins, és a dir, tu i jo en direcció al MSG per veure el millor dels espectalces de la terra. No cal dir que d'aquí a poc no caldrà un photoshop per a que jo aparegui a l'espai de la teva dreta amb l'Skyline de fons.
Per cert, enginyosa foto la de Times Square per la senyal que teniu al darrere, jejejejejjejejeje!!!!
Una abraçada d'aquelles que fan mal de tan fortes! I'll wait for you, if I should fall behind, wait for me!
No hi ha res com Times Square a la nit. Simplement et roba l'alè.
A la zona zero hi ha una esglesieta que no va patir ni un vidre trencat. Allà hi va haver el quarter general dels bombers i allà hi ha tot de tributs dels ciutadans de Nova York i del tot el mon.
Nova York és Llibertat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home