Els articles que no són de política

Hi ha gent, hi ha, de fet, molta gent, que em diu que els articles que més els agrada llegir –els únics que poden empassar-se, crec- són els articles en què no parlo de política. Entenc que de vegades em faig pesat i una mica sectari, en el sentit de no parar d’escriure articles on s’expressen idees liberals o catalanistes, però cal entendre que en aquest país necessitem aquestes coses. D’altra banda, crec que és cert que escric molt millor quan parlo d’altres coses, quan tinc la llibertat de teixir les frases com jo vulgui, quan puc expressar de la manera que més em vingui de gust qualsevol idea o sentiment. És veritat que Bruce Springsteen és d’esquerres, però tu escolta Backstreets i digues si hi ha aquí algun rastre d’ideari polític, tu llegeix els articles en què no parlo de política i digues si podries definir el meu ideari. Sempre fa una certa il·lusió sentir algú que em demana un article de sensacions, un article on el Mas i el Carod no siguin més que un molest soroll de fons. M’agrada, m’encanta, m’apassiona escriure sobre les fulles de la tardor cruixint sota els meus peus els vespres de novembre on la pluja dibuixa la ciutat a través d'una bruma. També és veritat, però, que Catalunya necessita, requereix, un ferotge bombardeig de propaganda institucional, d’idees polítiques, d’opinions, perquè som pocs, molt pocs i cal fer força si volem quelcom. Però sempre hi ha la llum de l’eternitat que ens persegueix, el desig de la glòria immortalitzada en una cançó que ens fa estremir, volem ser immortals, acaronar els estels amb els dits, robar-ne algun, si podem. I pots tenir ben clar que el firmament sempre estarà lluny, molt lluny, si l’únic que sabem fer és dir que en Montilla no fa bé això o això altre. Gràcies, doncs, a tots els que, de tant en tant em recordeu que sempre hi ha un lloc pels somnis i la fe en els vostres cors.