Plou, com quasi sempre
Som abril i plou. “Abril aguas mil” que diuen els del costat. I plou, com sempre plou a l’abril, i sembla ser que ja no tindrem a Catalunya cap apocalíptica restricció en el subministrament d’aigua, com cada any. Perquè cada any ens l’han de tallar, l’aigua, però mai no ens l’acaben tallant. Normalment callen un xic, les atronadores profecies que diuen que morirem de set, en aquestes èpoques de pluja i de clima amable. Aquest hivern ha fet calor, bé, sí, i què? Fa uns tres anys vam tenir un estiu de fred. Som abril i plou, perquè no és per tant, tota la conya del canvi climàtic, som abril i plou, perquè a l’abril quasi bé sempre plou, i si un abril no plou, ja tindrem les veus repetitives que ens anuncien la fi del món. És abril i plou, i la ciutat fa pampallugues i es vesteix de més colors que mai quan les gotes fan de prisma i marquen el camí de la felicitat. Segurament aquest estiu serà el més calorós de la història de la humanitat, segurament hi haurà més hectàrees cremades que mai. Però quants boscos cremats heu vist? Digueu-me quants. Digueu-me quants estius us heu quedat sense aigua potable a Catalunya. Quants? És abril i plou, perquè és primavera i sempre ha estat així, i potser plou més, potser un poc menys que d’altres anys, perquè Déu no va crear el planeta amb un model de rutinària mediocritat sinó a partir d’un esbós de la infinita bellesa de l’inesperat. Plou i plou rera la finestra, i ara ningú no em diu que aquest any no tindrem aigua, perquè ja saben que no serà així. I si ho fos, voldria dir això que els homes hem acabat amb la terra? Plou, perquè és abril, i a l’abril sempre plou, o quasi bé sempre. I m’encanta la pluja i, sobretot, que calli tota quanta bèstia s’ocupa de dir que no plou, que ja l’abril no és com abans perquè Estats Units no ha signat el protocol de Kyoto. Plou, plou, sóc feliç.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
4 Comments:
M'has près el post noi!!!!!, aixó em passa per llevar-me més tard que tu (o potser encara no havies anat a dormir...).
Un suggeriment. Llegeix l'Stern Review. Sta penjat a la pagina web del ministeri dhisenda britanic.
Aixo es nomes un suggeriment. Jo vull demanar-te que tinformis. Documentat i llavors parla del canvi climatic. O si ja ho has fet, encetem un debat basat en evidencies.
Pero si us plau prou ja de dir tonteries demagogiques.
Un assumpte que afecta tan profundament el nostre futur no pot es pot tractar aixi.
Magradaria que entenguessis que el canvi climatic, existeixi o no, canviara la teva vida. Mexplico: les legislacions al voltant del consum denergia, aigua i les emissions de gasos defecte hivernacle cada dia son importants. A traves de les lleis incidirant sobre el teu comportament.
Estas disposat a acceptarho? Si no es aixi, en base a quina evidencia thi negaras?
Si us plau, argumentem.
No acabo d'entendre aquest fervent desig d'anar en contra del canvi climàtic. I no ho dic pas perquè jo ara em posi a defendre que aquest estiu morirem com xais a la brasa, i cà! Jo només dic que, al menys a mi, m'agrada tenir un món net i polit, sense deixalles i merda escampada, amb un aire que pugui respirar i que no em provoqui 45 alèrgies de tipus diferent, que em pugui menjar una poma ben vermella, dolça i amb un procediment si fa o no fa natural i que, al cap i a la fi, pugui gaudir d'un món modern amb tot lo bo que ja teniem antigament sense haver-ne de pgara conseqüències ni preus desorvitats.
No se si estarem d'acord quan, ara, per menjar una poma com aquelles que menjaven els nostres pares vermelles, sucoses i amb les seves vitamines pròpies hem de menjar-ne una de biològica que val el doble que la transgènica que és vermella i preciosa de fora, com una pedra per dins, àcida com una llimona i, és clar, es ven a quatre monedes. Ho sento però no hik veig el sentit. Si una cosa és bona i va bé, perquè canviar-la a pitjor? Perquè si abans teniem aire pur i ara el tenim brut com una guilla no podem demanar tenir-ne un de més net senes tenir que anar-nos-en a 100 km de la ciutat?
Jo ho veig com una cosa de simple utilitat i benestar. Diga-li canvi climàtic o diga-li que el planeta està fet una porqueria. Perquè no voler-ho canviar i millorar dintre de lo natural?
Ara se'm pot dir ecologista, verd, ista, ista, ista... tot el què volgueu. Jo soc dels que gaudeix d'una muntanya sense un paper sucat de merda d'un asquerós que ha cagat allà al mig i a sobre hi ha deixat l'ampolla de fanta. Soc dels que m'agrada anar en bici sense un mocador per no empassar-me tots els gasos contaminants que hi han a la taula dels elements (i convinacions). Sóc dels que a casa de l'àvia hi tinc pomere, presseguers i altres arbres i gaudeixo menjant fruita amb gust de fruita.
Si voleu criticar el canvi climàtic, no m'hi oposaré pas, ningú sap del cert si això és veritat (tot i que la meva modesta opinió és que es tracta d'un procés natural accelerat per la mà de l'home). Ara bé, perqu`no afegir que un món una mica més cuidadós i respectuós és millor epr tots (si se'm permet el tòpic)?
Resposta al Guillem Casas:
Comparteixo el teu amor per la naturalesa i el teu sentit de la responsabilitat intergeneracional.
Tanmateix, el canvi climatic va mes enlla d'una consideracio estetica. Ens parlen d'un increment de la temperatura, d'un, dos 3 o 4 graus pero nosaltres no tenim una vara de medir per entendre'n la tragedia. Com un apunt dire que les ultimes estimacions calculades en base a models pensats per experts (i no per economistes reconvertits a experts en climatologia)es d'un increment de 3 o 4 graus per aquest segle.
3 o 4 graus en una escala on 5 graus es la diferencia amb l'ultim periode glacial.
El senyor Stern (economista) afirma al seu informe :
''climate change threatens to be the greatest and widest-ranging market failure ever seen''
Publica un comentari a l'entrada
<< Home