Una altra visió del dilema del presoner

Ja amb els peus a Europa, segueixo pensant en Nova York. Entre moltes altres coses, hem agafat una quantitat ingent de taxis ja que, sent quatre, pràcticament ens sortia més econòmic que anar en metro. Durant aquests viatges he pensat en un model teòric -probablement descabellat- on el dilema del presoner no es pot desplegar i on, per tant, no acabo d’ubicar la funció que el dret podria tenir. Imaginem que tenim un taxi amb dos viatgers i un taxista que, naturalment vol cobrar. En condicions normals, els dos viatgers, que suposo amics, dividirien el preu i l’abonarien sense més. Ara bé, en un teòric model racional, cap dels dos individus voldria pagar. L’equilibri de Nash seria, doncs, que cap dels dos pagués. Naturalment el dret juga el seu paper i dona per impossible aquesta opció, desincentivant-la en forma de multa, denúncia, etc. Això, però, no implica que els dos viatgers col·laborin en el pagament del preu i l’actitud racional continua sent la de no pagar en absolut. En el cas del pagament dels impostos, per exemple, el dret s’ocupa de proveir els ciutadans amb uns incentius que els facin atractiu pagar, guiant la societat a la casella òptima de col·laboració. En canvi, en el model que proposo, simplement esborra del joc la casella de Nash i en deixa tres obertes. Pagar, no pagar. No pagar, pagar. Pagar, pagar. Quines solucions podem aportar al problema? Sense intervenció del dret el problema seguirà patent i amb la seva intervenció segurament molts direm que no podem tolerar aquesta intromissió. Em pregunto si, a la llarga, situacions com les proposades en aquest exemple banal, no serien un incentiu a acabar precisament en l’equilibri de Nash, generant tot un seguit de problemes pel taxista i pel propi Estat, que veuria incrementat el nombre de denúncies per incompliment de pagament a tramitar.