L'engany

El darrer llibre de Vicenç Villatoro, l'Engany, està directament enfocat a demostrar, mitjançant arguments més o menys sòlids, que el pacte de reeditar el Tripartit si els vots sumaven, existia ja d'entrada, molt abans del 30-N. Villatoro considera que, en part, els votants del PSC i d'ERC van ser enganyats, o que, al menys, no van ser informats amb la diligència suficient -mitges veritats- sobre quines eren les intencions dels dirigents dels seus partits. La veritat és que els arguments d'en Villatoro no són demolidors ni inamovibles, però no per poc consistents deixen de ser certs. Totes les raons que Montilla i Carod van donar per justificar la reedició de l'horror polític eren preexistents ja fins i tot a la pròpia campanya. Ni el DVD de Convergència ni la self-promotion anti-tripartit d'Artur Mas van ser els detonants d'aquest pacte que, efectivament, ja estava pres molt abans de l'assalt a les urnes, probablement des del Tinell. En aquest sentit, i des de l'òptica del votant, m'agradaria dir que això ja es veia a venir, i que potser tampoc no calia cap llibre que ens ho vingués a explicar. El pamflet -com ell mateix anomena- d'en Villatoro, no fa més que aportar algunes raons formals per les quals hom podia intuir que el Tripartit estava cantat. Els arguments no crec que siguin gaire substancials per un lector estàndard, però ja dic que no per fluixos són falsos, ni molt menys. El que vull venir a dir és que em sembla que els votants de PSC i ERC -al menys una gran majoria- no s'han sentit enganyats pel nou pacte a tres. Si tan ofesos estan ara -que tampoc no m'ho sembla-, que no haguessin votat el que van votar, perquè, al capdavall, el Pacte del Tinell era tota una declaració de principis -i aquí sí que és brillant Villatoro- per desnacionalitzar Catalunya. I, naturalment, per desfer Convergència i Unió.