dimarts, de maig 22, 2007

El solar

No sé si ets musulmà, catòlic o jueu. Ara no m'importa. Només volia explicar-te el que se sent en veure-ho, perquè és esgarrifós. Imagina que passeges tranquil·lament per Lafayette, en una tarda freda de Manhattan. Cauen alguns flocs de neu, però això no és excessivament important, perquè la calor urbana et protegeix. Amagat rera la bufanda i el barret de llana veus com Lafayette es transforma en Park i després en Broadway. En aquest moment ets netament feliç, veus com el sol comença a amagar-se rera els gratacels del Downtown i saps que a Battery Park t'esperen els teus amics. Plegats, heu d'agafar el ferry d'Staten Island, per veure en primer pla l'impactant Skyline que ja intueixes, a banda, és clar, de l'Estàtua de la Llibertat i Ellis Island. Justament on s'uneixen Park i Broadway hi ha Vesey Street, i una memòria una mica fosca intenta sortir del teu subconscient, no li dones gaire importància. Uns metres més endavant, una petita església, com fora de lloc en la jungla de formigó. Aquesta església et sona, et sona força i saps que se n'ha parlat molt. Ara comences a fer seriosos esforços per no recordar. Ets a Nova York i això implica felicitat, no ho vols espatllar. Entres al primer Mcdonald's que trobes i fas un mos, somrius en soledat, o xerrant amb qui t'acompanya, això tant se val. Quan acabes l'hamburguesa surts al carrer amb por, perquè saps que ha arribat el moment d'enfrontar-s'hi, saps que no ho pots esquivar perquè tota aquella gent mereix una bona dosi de respecte. Tota la gent que hi havia allà, musulmans, catòlics o jueus, mereixen la més gran dosi de respecte. Has d'anar, així que creues Broadway i prens Fulton a la dreta. De seguida ho veus i comences a sentir terribles esgarrifances. Al teu davant, en silenci, desert, encerclat per tanques de filferro, hi ha el solar on un dia, no fa gaire, uns degenerats van intentar acabar amb la civilització.

La zona zero des de Vesey Street, Manhattan 2007.

1 Comments:

Blogger Odalric said...

Amic meu, aquell buit encara em persegueix...

Gràcies per la teva sensibilitat.

5/23/2007 1:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home