Posats a dir
Posats a dir, diré que la prefereixo a ella que a tu i a mi a ningú. Posats a dir, diré que Montilla em sembla molt pitjor que Maragall i que Salvador Sostres és un escriptor amb dos collons i un cofre ple de genialitat. Posats a dir, diré que prefereixo Manhattan a Barcelona i l'Hospitalet a Cornellà. Ja que estem, afegiré que de tots els predecessors d'Springsteen -Elvis, Dylan, Cash- l'únic que em sembla digne de ser admirat és el darrer, Johnny Cash. Posats a dir, diré que el Bulli m'agrada més que qualsevol restaurant que he trepitjat i que prefereixo els independentistes utilitaristes als nacionalistes. Posats a dir, diré també que entre la llibertat i la igualtat hi ha la mateixa distància que entre l'honestedat i la mentida. Prefereixo els jueus als àrabs per norma general però, posats a dir, diré també que em sembla que l'individu està per sobre de qualsevol raça o religió. Posats a dir -i a ser sincers- diré que admiro molts més homes que dones, però que això no m'eximeix de ser un fan incondicional de la genial Ayn Rand. Ja que hi som, perquè no dir que Steinbeck és meravellós i que Saramago em toca força els collons? Posats a dir i a fer, direm també que Woody Allen és el millor cineasta del món i Scarlett Johansson més bonica que qualsevol estel. Posats a dir -no ens enganyem- Darkness on The Edge Of Town és el millor disc de la història del Rock and Roll i no hi ha cap cançó d'un altre paio que sigui millor que la pitjor cançó del Boss. Posats a dir, diré com sempre que el meu pare és el millor i que potser sigui Val Louron el més bonic port de muntanya del món. Posats a dir, prefereixo Clinton a Bush i Bush a qualsevol polític europeu. Posats a dir, confesso que m'avorreixen els museus i m'encanten els bars. Posats a dir, ara em direu vosaltres el que voldreu.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
10 Comments:
Posats a dir, diré que has escrit un article molt gran! Posats a dir, direm: qué bona és 57 Channels! Jojojo!!
T'avorreixen els museus??
Potser una mica incoherent tot plegat, no?
Tho perdonarem pq segur que has escrit després de l'àpat que ha descrit l'amic Director:
de Maragall, Montilla i Sostres no en parlaré , és qüestió d'opinions personals, a mi em semblen Guatemala, Guatepeor i fraus que compren la gent a cop de talonari.
En quant a música, gustos i colors permesos -excepte par al Guillem Casas que els té limitats -els colors , no els gustos-
No puc parlar del Bulli, ni de restaurants , senzillament pq no hi vaig... però he llegit el menú que ha posat el Director i he llegit algunes coses i recpetes de Ferran Adrià i realment no em sedueix res del que fa -però ja se sap que nosaltres menjem molt diferent segons les nostres lleis-
D'acord amb tu, els dindividus estan per damnut de les religions i les cultures , però sense aquests referents els individus es converteixen en no res i/o masses amorfes del totalitarisme comunista.
Mira, jo admiro més le dones que els homes. El sol fet de pujar una casa i la seva fortalesa ja em sembla molt més del que el que la majoria d'homes farem mai la vida , per més que triomfem.
D'acord Saramago és una mena d'excrement de l'Stalinisme que solament pot triomfar en societats malaltes.
Home Woody Allen no és precissament liberal i realment és el paradigme dels Happy Flowers amb cara dura.
Boss , sí però hi han altres coses al món... el totalitarisme comença amb l'idolatria.
El teu pare segur que és el millor del Món, segur i axiò és sinònim de bona socialització i de bona familia. Els pares sempre s'han d'honorar.
No m'agraden les bicicletes així que els ports de muntanya els deixo per a tu i jo passo travessant muntanyes.
Pprefereixes Clinton a Bush , segur? Tens un problema... escolta el que diu Clinton
M'encanten els cafès -no els bars- i també els museus, però trobo a faltar que s'hi pugui fer un cafè a la majoria... M'agraden els museus amb llocs per seure , i hi trobo a faltar sales entremig per parlar i pendre un cafè... Quan sigui gran -ejem- faré museus així
Moré, quins rotllos que fots.
Moré, per no voler parlar de Montilla, Sostres i Maragall no te n'has quedat pas curt.
Així que compren gent a cop de talonari? Pel Montilla i el Maragall no crec que ho diguis. No sé si coneixes el meu amic Salvador, jo sí, i no compra ningú, ja t'ho puc ben assegurar.
Bé, respecto totes les teves opinions del comentari excepte aquesta.
Jo també t'ho perdonaré.
PS: Si el totalitarisme comença amb l'idolatira, més d'un ens ho hauríem de fer mirar, no?
Sobree l'idolatria , no et diré que no a la teva pregunta.
en quant a les compres , és noble defensar els amics
Deu meu!
T'agrada Steinbeck? El mateix Steinbeck d'homes i ratolins? El de ''la perla''? El socialista que...?
El mateix steinbeck fan que acaba d'intentar apaivagar els núvols negres de tempesta entre miquel i jordi... Llàstima per què llegint el resum inicial del Jordi havia pensat que la discussió havia estat amb l’Otger...
Aquesta distinció entre nacionalisme i independentisme és absurda. perquè volen la independència els independentistes? Perquè creuen que Catalunya és una nació. som a cap de carrer.
subversion optimistic cohesive notch orzeku ranching bidders gardiner trademark ujazdowskie totalled
masimundus semikonecolori
Publica un comentari a l'entrada
<< Home