diumenge, de juliol 01, 2007

Bonifaci sóc jo

Al final som uns bonifacis. Bonifaci sóc jo. Vull dir que, en qualsevol discoteca a l'atzar, si veig que un meu amic pot jo em giro i renuncio a qualsevol mena d'opció. Renuncio a qualsevol mena d'opció perquè, si ho penses, un amic val molt més que qualsevol noia del planeta i el riure que plegats generem és molt més que qualsevol nit en qualsevol llit, no ens enganyem. He rigut més amb en David que amb qualsevol i, al final, tothom sap que el que planeja la gent amb dos dits de seny acaba per esdevenir cert. Així que, a les discoteques -les poques vegades que hi vaig- em giro sempre que un meu amic té alguna opció. Se'n diu bonifaci i bonifaci sóc jo.

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Jaja! Però què dius home? Això no es ser bonifaci! D'això se'n diu esperar a que arribi una noia que es digui Mary. O es que abans de girar-te no li vas preguntar com es deia? Et va dir que es deia Anna i et vas girar.

Aquesta és la verdadera història i qui digui el contrari, no creu en BFJS.

7/01/2007 4:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home