La princesa de la ciutat de la sort

Hi ha un cotxe en flames a l'altra banda de l'avinguda. Els nois del barri són massa perillosos i a més són uns idiotes. Fan curses els divendres a la nit a l'autopista, mai no saps fins on poden arribar. I tu eres tan delicada... no entenc per què seguies la seva corda. Hi ha un cotxe en flames a l'altra banda de l'avinguda i sento el dringar de les navalles a les portes d'alguns bars. Camino ràpid, no vull respirar l'aire podrit d'aquesta ciutat, no vull contagiar-me de la indiferència general. Aquesta nit la policia prendrà la zona del polígon industrial i algun dels caps dormiran entre reixes, res que no curi l'endemà. Però ara tot això ja t'és igual. Recordo haver-te vist al parc algunes nits d'estiu, per mi eres la princesa de la ciutat de la sort, per ells una puta qualsevol. Mai et vaig dir res, em feies por, m'acceleraves el cor. Tu mai t'havies fixat en mi però aquell vespre vas fer una excepció en creuar-se les nostres passes. Jo arribava tard de treballar, tu feia poc que t'havies llevat i començaves el dia a cops de vodka al bar de la plaça. Aquesta nit la ciutat és a punt d'esclatar, les bandes s'han citat a mitjanit a la vella nau abandonada que un dia va ser una discoteca d'èxit. La policia ho sap i hi haurà festa grossa. Aquell vespre em vas mirar un segon i els teus ulls eren una desesperada petició de misericòrdia. Eres tan delicada... mai vaig entendre com podies deixar-te anar cada nit en uns braços diferents, seguir el joc mortal dels imbècils que omplen aquests carrers. Per mi eres la princesa de la ciutat de la sort però aquella nit no en vas tenir. Una discussió de matinada entre el propietari del bar i el noi amb qui aquell dia anaves, una bala perduda i el final. Aquesta nit la ciutat està en flames, però tu ja no hi ets. Només duc unes monedes a les butxaques, no sé on em poden dur, però espero que lluny d'aquesta ciutat de la sort.